Els dispositius d’urgències d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) han atès 1.326.467 visites el 2015, cosa que representa, de mitjana, un 6% més que durant l’any anterior. Les urgències situades als centres d’atenció primària (CAP) ofereixen una atenció més propera als ciutadans i permeten descongestionar els hospitals, que es poden dedicar a atendre els casos més greus. Bona part de les 427.231 urgències de menys gravetat que s’atenen cada any als hospitals de l’ICS, i que representen el 57,8% del total, es podrien assumir als serveis d’urgències dels CAP.
L’ICS disposa a l’atenció primària de diversos tipus de recursos que garanteixen l’atenció continuada de les urgències menys greus. Un d’aquests recursos són els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), que estan oberts les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Els CUAP disposen de boxs d’observació i poden realitzar analítiques i radiografies. A més, garanteixen un alt nivell de resolució de les malalties agudes i de les descompensacions dels pacients crònics. Un altre dispositiu d’urgències a l’atenció primària són els punts d’atenció continuada (PAC), que estan oberts fora de les hores de funcionament habitual dels CAP. Els PAC permeten atendre les urgències de menor gravetat. El tercer tipus de serveis d’urgències són els dispositius aïllats de muntanya, que estan situats en centres d’atenció primària que donen servei a poblacions geogràficament disperses. Tots aquests recursos funcionen de manera coordinada amb els serveis d’urgències hospitalaris, els centres sociosanitaris i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). L’ICS disposa de 16 CUAP, 124 PAC i 17 dispositius aïllats de muntanya que, en total, ofereixen servei a més de 6,8 milions de persones a tot el territori.
Cinc nivells
A Catalunya les urgències es classifiquen en cinc nivells, segons la gravetat, a partir de l’anomenat Model andorrà de triatge (MAT). El nivell I correspon a situacions de màxima gravetat, que comporten un risc vital immediat i que requereixen ressuscitació; el nivell II inclou situacions d’emergència, amb risc vital previsible, la resolució de les quals depèn del temps d’atenció; el nivell III engloba situacions d’urgència amb risc vital potencial; el nivell IV equival a situacions de menor urgència potencialment complexes però sense risc vital, i, finalment, el nivell V inclou situacions no urgents que permeten una demora en l’atenció o que poden ser programades sense risc per als pacients.
Als dispositius d’urgències de l’atenció primària es poden atendre els casos classificats en els nivells IV i V, i, sobretot en els CUAP, molts casos inclosos dins del nivell III.
InfoICS 