Un equip d’investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, que són fisioterapeutes i metges rehabilitadors del CAP Sant Andreu de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat de l’ICS, estan duent a terme un estudi científic per comprovar si la implementació d’un programa d’educació sanitària realitzat en escolars de 4t d’educació primària (9-10 anys) pot disminuir la incidència del mal d’esquena d’aquests escolars quan arriben a 6è (11-12 anys). L’estudi, finançat pels Ajuts XB de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat de l’ICS, també té com a objectius avaluar la prevalença del dolor a l’esquena en nens que cursen 4t d’educació primària i analitzar els possibles factors que suposin més risc de patir-ne.
Els estudis realitzats indiquen que el mal d’esquena és una patologia que augmenta la seva prevalença al llarg de l’adolescència. Entre els 13 i els 15 anys, 5 de cada 10 nens i 7 de cada 10 nenes han tingut o tenen mal d’esquena. Per tant, segons els autors, el millor moment per fer una intervenció preventiva és la preadolescència.
«Segons la bibliografia, els 9 anys és una edat adequada per intervenir, perquè la prevalença del dolor és baixa i perquè els nens ja tenen un bon grau de coneixement del seu esquema corporal», explica Ligeia Balcells, investigadora principal de l’estudi, fisioterapeuta de la Unitat de Rehabilitació del CAP Sant Andreu. «No obstant això, hem pogut observar que en aquesta edat tant el percentatge de nens que ja han tingut algun episodi de dolor (55%) com el percentatge de nens que tenien dolor el primer dia de l’estudi és alta. Hem calculat una prevalença del mal d’esquena del 54,4%, xifra que considerem significativa», afirma.
«Pensem que l’educació sanitària en edats primerenques pot servir per augmentar el coneixement sobre la cura de l’esquena, millorar les conductes saludables, reduir la incidència de mal d’esquena en adolescents, i tenir una utilitat de caràcter preventiu sobre l’aparició del dolor, també en l’edat adulta. L’atenció primària és el lloc ideal per impulsar projectes encarats a la població més jove, moltes vegades no prevista dins dels programes habituals de salut, i l’escola és el millor espai per dur-los a terme.», explica Ligeia Balcells.
El programa, consisteix en cinc sessions grupals de 50 minuts, impartides per fisioterapeutes d’atenció primària dintre de l’horari escolar en l’assignatura de coneixement del medi, amb una periodicitat mensual.
El temari d’higiene postural i promoció d’hàbits de vida saludable té una part teòrica i una altra de pràctica orientades a aconseguir que els nens prenguin consciència corporal de l’esquena, que coneguin els factors de risc del dolor, que identifiquin els hàbits corporals correctes i que els posin en pràctica en la seva vida diària (com han de dormir, aixecar-se, ajupir-se, estar a peu dret, caminar, cordar-se les sabates, rentar-se les dents, agafar i portar pes, en general, i el pes de la motxilla, veure la televisió, seure a classe o davant de l’ordinador, fer els deures, mirar el mòbil o la tauleta…).
A l’estudi, hi participen 178 nens, amb consentiment informat per part dels seus pares, alumnes de l’Escola Salesianes Sant Andreu i del Col·legi Jesús, Maria i Josep, ambdós centres concertats del districte de Sant Andreu de Barcelona. Tots els nens d’una mateixa classe formen part d’un mateix grup, d’intervenció o de control, assignat aleatòriament.
En el grup d’intervenció, format per 113 alumnes, es va dur a terme el programa d’educació sanitària a 4t d’educació primària, mentre que els nens del grup de control, format per 65 alumnes, no van rebre cap sessió formativa.
Ambdós grups van realitzar un qüestionari de prevalença de mal d’esquena a l’inici de l’estudi i després de la intervenció, i el repetiran dos anys després, a 6è d’educació primària. Per analitzar l’eficàcia del programa i la prevenció del mal d’esquena es compararan els resultats obtinguts pel grup de control amb els obtinguts pel grup d’intervenció.
Igualment, per a l’anàlisi dels factors de risc es realitza també un qüestionari que inclou les variables següents: edat, sexe, antecedents familiars de lumbàlgia, pes de la motxilla i activitat física realitzada, mesurada en nombre d’hores a la setmana.
Resultats preliminars
Les dades preliminars recollides al llarg de l’estudi mostren que la prevalença del dolor a l’esquena s’ha reduït en el grup d’intervenció un 41,1%, un 10% més que en el grup de control (31,1%). Igualment s’observa una millora respecte al grup de control en el grau d’intensitat del dolor que experimenten els nens. «Aquestes primeres dades apunten que les sessions poden ser efectives en la disminució dels episodis de mal d’esquena gràcies a la nostra intervenció», assegura Ligeia Balcells.
D’altra banda, segons els investigadors, també s’aprecia una millora dels coneixements dels nens sobre anatomia i hàbits posturals al llarg de les sessions del grup d’intervenció, així com del grau de consciència corporal i el grau d’atenció en la cura de l’esquena en les seves activitats quotidianes.
Pel que fa a l’anàlisi dels factors de risc (activitat física-sedentarisme, pes de la motxilla, obesitat i índex de massa corporal [IMC]), els investigadors apunten que cal esperar a les dades definitives per constatar quines variables influeixen en els resultats.
L’estudi es va iniciar durant el curs lectiu 2013-2014 i les dades definitives s’obtindran durant aquest curs escolar 2016-2017. Al grup de control, un cop finalitzada la recollida de dades, se li impartirà una classe teoricopràctica amb la informació d’higiene postural i hàbits de vida saludable.
El mal d’esquena inespecífic és el dolor que apareix a la zona sacrolumbar i està influenciat per la tensió i l’adopció de certes postures. És la patologia més freqüent en països industrialitzats. De fet, el 90% de les persones pateix dolor lumbar en algun moment de la seva vida. Cap als 15 anys, la quantitat d’adolescents que el pateixen és similar a la d’adults.
InfoICS 