L’IGTP identifica una nova diana per a la lluita contra les infeccions de transmissió sexual en dones

La investigadora de l'IGTP Meritxell Genescà

La investigadora de l’IGTP Meritxell Genescà

L’equip d’investigació del Grup d’Immunologia de les Mucoses, liderat per Meritxell Genescà, de l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP), ha identificat una molècula que, a diferència del que es creia fins ara, participa activament en els mecanismes de resposta immunològica de la mucosa genital femenina derivats d’una infecció de transmissió sexual (ITS). Aquest descobriment converteix aquesta molècula en un marcador indirecte idoni a l’hora d’avaluar vacunes per a les ITS, a la vegada que obre les portes a noves estratègies terapèutiques.

L’estudi ha identificat diverses molècules que són clau en la migració o desplaçament de les cèl·lules del sistema immunitari cap als teixits infectats en el primer moment del contagi. Una d’aquestes molècules, la CD11c, s’ha demostrat que identifica uns tipus de
cèl·lules T de la sang poc habituals però que tenen una gran capacitat de generar respostes immunitàries efectives contra les ITS. Les cèl·lules T són un tipus de limfòcits amb el qual s’està investigant des de molts àmbits a causa de la seva efectivitat per prevenir i combatre infeccions.

El descobriment és significatiu també des del punt de vista que, fins ara, aquesta molècula s’utilitzava per identificar un altre tipus de cèl·lules, però en canvi, quan es mirava la resposta T de limfòcits, no només no es mirava, sinó que a vegades fins i tot s’excloïa de l’anàlisi. L’estudi, que ha partit de models animals i després ha estat confirmat en pacients, ha demostrat que les cèl·lules T que expressen aquesta molècula CD11c tenen més capacitat de desplaçament en el teixit genital femení. Per tant, això ofereix noves perspectives, per exemple, per investigar i validar l’efectivitat de tractaments, especialment en el camp de les vacunes.Les Infeccions de Transmissió Sexual Actualment hi ha identificades més d’una trentena de ITS, entre les quals, n’hi ha de tan conegudes com el VIH, el papil·lomavirus, la gonorrea, la sífilis, la clamídia o trastorns com la vaginosi bacteriana. Tot i que moltes de les ITS es poden curar, també n’hi ha d’altres que passen desapercebudes (sense símptomes). Per aquesta raó és molt important desenvolupar tractaments de prevenció que puguin tallar la cadena de transmissió i reduir el nombre de contagis.

L’estudi, que s’ha dut a terme amb el suport d’una de les beques que la Fundació Dexeus Salut de la Dona concedeix anualment per impulsar projectes de recerca clínica així com també del programa Marie Curie de la UE i del Ministerio de Ciencia e Innovación a través del Instituto Carlos III, s’ha publicat recentment mitjançant dos articles relacionats a la revista PLoS One.

Referències dels articles

Jamal Qualai, Jon Cantero, Lin-Xi Li, José Manuel Carrascosa, Eduard Cabré, Olga Dern, Lauro Sumoy, Gerard Requena, Stephen J. McSorley, Meritxell Genescà. Adhesion molecules associated with female genital tract infection. PLoS One, 2016, 11(6): e0156605.

Jamal Qualai, Lin-Xi Li, Jon Cantero, Antoni Tarrats, Marco Antonio Fernández, Lauro Sumoy, Stephen J. McSorley, Meritxell Genescà. Expression of CD11c is associated with unconventional activated T cell subsets with high migratory potential. PLoS One. 2016, 11(4):e0154253.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Notícia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.