L’Hospital de Bellvitge defineix per primer cop tres subtipus de compra compulsiva i aporta noves dades sobre el perfil dels afectats

aèries HUB (44)Tres estudis publicats recentment per la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions Comportamentals del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) proporcionen nous coneixements sobre el trastorn de compra compulsiva. Els estudis han estat coordinats per Susana Jiménez, responsable d’aquesta Unitat i membre de la Xarxa d’Excel·lència CIBERobn.

Entre d’altres aportacions, aquests treballs defineixen per primer cop tres subtipus de compradors compulsius, comparen el perfil de l’afectat per aquest trastorn del perfil del pacient amb altres addiccions comportamentals (com ara el joc patològic o l’addicció al sexe o a les noves tecnologies), i analitzen la resposta al tractament.

Aquests resultats van ser presentats a la 3a Conferència Internacional d’Addiccions Comportamentals que es va celebrar a Ginebra (Suïssa), i han estat publicats a destacades revistes científiques internacionals.

La compra compulsiva afecta entre el 6 i el 7 per cent de la població. Així i tot, és un trastorn encara poc estudiat, i manuals de referència com ara el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM) de l’Associació Americana de Psiquiatria encara no el classifiquen com a patologia específica. Representa aproximadament el 5% de les consultes anuals que atén la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions Comportamentals de l’HUB.

Segons destaca la Dra. Susana Jiménez, la compra compulsiva “presenta una elevada comorbiditat amb transtorns de l’humor, de l’ansietat, alimentaris, obessivocompulsius, i per ús de substàncies”. Les causes de la malaltia són molt diverses.

La Dra. Jiménez explica que “hi intervenen factors neuro­biològics, com ara alteracions del sistema de neurotransmissió, activació de l’àrea cerebral frontoparietal, sistema límbic i circuits de recompensa; factors psicològics com ara trets de personalitat d’elevada impulsivitat, compulsivitat i extroversió, i factors socials com ara esdeveniments vitals estressants, i el materialisme (atorgar molta importància als valors materials com a indicadors d’èxit social)”.

Un dels estudis(1) ha identificat per primera vegada tres subtipus de compradors compulsius. Un subtipus està format majoritàriament per homes amb una elevada comorbiditat amb el joc patològic i uns baixos nivells de dependència a la recompensa social.

Un segon subtipus, en què el trastorn apareix de manera més tardana, està format principalment per dones amb estudis, actives laboralment i sense trets de personalitat desadaptatius.

En el tercer subtipus també hi predominen les dones, però l’aparició del trastorn és precoç, hi ha una alta disfuncionalitat (problemes amb els estudis i la feina), existeix en comorbiditat amb altres trastorns psiquiàtrics, i la personalitat mostra uns alts nivells d’evitació al dany (personalitat ansiosa/depressiva) i una baixa autodirecció (dificultat per la presa de decisions i per dirigir la pròpia vida).

Un segon estudi(2) ha comparat els compradors compulsius amb els afectats per altres addiccions comportamentals. Sobre una mostra de 3.324 pacients tractats a l’Hospital Universitari de Bellvitge entre el 2005 i el 2015, els resultats indiquen que, en comparació amb els altres afectats, els compradors compulsius són més sovint dones, tenen un nivell més elevat de psicopatologia, i presenten un perfil de personalitat amb nivells més elevats d’impulsivitat, evitació al dany, dependència de la recompensa, persistència i cooperació.

Per últim, un tercer treball(3) ha estudiat la resposta al tractament d’aquesta patologia. Sobre 97 pacients atesos amb teràpia cognitivoconductual individual durant dotze sessions, aquest estudi va determinar que, en un 27,8% de casos, hi va haver un mal compliment de les pautes; un 52,6% es van mostrar totalment abstinents d’episodis de compra durant el tractament i, en un 53,6% de casos, es va finalitzar el tractament amb èxit a les dotze setmanes de tractament, una xifra similar a la resta de resultats publicats internacionalment.

Els indicadors de mal pronòstic van ser el fet de ser home, de presentar símptomes depressius, de tenir uns alts nivells obsessivo­compulsius, i de mostrar uns trets de la personalitat caracteritzats per la persistència, l’evitació al dany, i el materialisme.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.