La Societat toràcica americana recomana menys antibiòtics per tractar la pneumònia intrahospitalària i l’associada a ventilació mecànica

Dr_Jordi_CarratalaLa pneumònia adquirida a l’hospital (HAP) i la pneumònia associada a la ventilació mecànica (VAP) – que representen entre el 20 i el 25 per cent de les infeccions adquirides a l’hospital – s’han de tractar amb cursos d’antibiòtics més curts del que normalment es prescriu, segons les noves directrius publicades per la Societat americana de malalties infeccioses (IDSA) i la Societat toràcica americana (ATS) i publicat a la revista Clinical Infectious Diseases. Entre els seus autors es troba el Dr. Jordi Carratalà, cap del grup de recerca en ‘Infeccions respiratòries i en l’hoste immunocompromès’ de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

Els respiradors mecànics ajuden als pacients a respirar durant una cirurgia amb anestèsia general o quan hi ha deteriorament de la funció pulmonar. Un de cada 10 pacients amb intubats i amb respiració assistida pateix pneumònia associada a la ventilació mecànica (VAP), una patologia mortal en un 10-15 per cent dels casos. Tot i que la pneumònia adquirida a l’hospital o intrahospitalària (HAP) és una infecció menys severa en general, la meitat dels pacients també presenten complicacions greus, com ara insuficiència respiratòria, insuficiència cardíaca, xoc sèptic i insuficiència renal.

La nova guia clínica, creada per un panell multidisciplinari d’especialistes en malalties infeccioses, pulmonars i medicina intensiva, recomana 7 dies de tractament i la utilització d’antibiogrames, una anàlisi periòdica de les soques de bacteris que causen infeccions de pneumònia a nivell local, així com dels antibiòtics que poden tractar-los més eficaçment. Aquestes recomanacions reflecteixen un canvi respecte a les directrius anteriors, de 2005, per assegurar un tractament segur i eficaç que limiti el desenvolupament de resistència als antibiòtics.

Segons el Dr. Carratalá, que és l’únic membre espanyol del panell d’autors, “la versió anterior va ser escrita fa onze anys, de manera que tota la comunitat científica estava esperant aquesta nova edició. Hem emprat més de tres anys per crear aquesta nova guia, moltes conferències telefòniques i reunions… Els resums d’evidències científiques en què es basen les recomanacions s’han preparat utilitzant el sistema GRADE per a la qualificació de l’evidència, cosa que suposa un canvi important respecte edicions anteriors “.

Una vegada que els metges sàpiguin de forma regular quins bacteris estan causant VAP i HAP en els seus hospitals, així com la seva sensibilitat a antibiòtics específics, podran triar el tractament més eficaç. Això ajudarà a individualitzar l’atenció, el que garanteix que els pacients siguin tractats amb l’antibiòtic correcte el més aviat possible. Estudis recents suggereixen que la menor durada de tractament no només no disminueix els beneficis de la teràpia, sinó que pot reduir els efectes secundaris relacionats amb els antibiòtics, la resistència als antibiòtics i els cost econòmic total.

A més del Dr. Carratalá, el panell d’especialistes compta amb els Drs. Kalil i Mark L. Metersky, Michael Klompas, John Muscedere, Daniel A. Sweeney, Lucy B. Palmer, M. Lena Napolitano, Naomi P. O’Grady, John G. Bartlett, Ali A. El Solh, Santiago Ewig, Paul D. Fey, Thomas M. File, Jr., Marc I. Restrepo, Jason A. Roberts, Grant W. Waterer, Peggy Cruse, Shandra Knight i Jan L. Brozek.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.