El marcapassos tricameral, introduït a la pràctica clínica fa prop de vint anys, disposa d’un tercer cable, a més dels dos habituals, que millora la funció del cor. S’indica com a teràpia de resincronització quan es combinen insuficiència cardíaca avançada i una important disfunció de la contractilitat del cor.
S’implanta habitualment com la resta de marcapassos, és a dir, practicant petites incisions que permeten connectar els cables al cor. Tot i això, en ocasions no és possible connectar el tercer cable per diverses raons tècniques i aleshores cal implantar-lo mitjançant un procediment de cirurgia cardíaca oberta. Recentment, l’Hospital John Radcliffe de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) ha desenvolupat l’implantament endocàrdic d’elèctrode d’estimulació del ventricle esquerre per punció del sèptum interventricular, en què el cable s’introdueix a través de les venes del tòrax de manera mínimament invasiva, evitant la cirurgia cardíaca. D’aquesta manera, s’eviten les complicacions de la cirurgia oberta i el pacient pot ser donat d’alta a les 24-48 hores.
L’Hospital Universitari de Bellvitge ha estat dels primers centres de l’Estat a portar a terme amb èxit aquesta intervenció. Segons destaca el Dr. Ignasi Anguera, cap de la Unitat d’Arítmies de l’Hospital Universitari de Bellvitge, “en la mesura que ens estalviem la cirurgia cardíaca oberta, s’eviten importants complicacions potencials, des de problemes respiratoris, insuficiència cardíaca o insuficiència renal, entre d’altres, fins a un major risc de mortalitat”.
Es calcula que arreu del món hi ha més de 4 milions de persones amb algun tipus de marcapassos implantat i que cada any se n’implanten prop d’un milió.
InfoICS 