Les diferències culturals dels immigrants influeixen en el diagnòstic de les malalties mentals a urgències

 

Sin títuloEl Departament de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha dut a terme un estudi sobre el paper de la cultura en l’ús de mesures coercitives i el diagnòstic de malalties mentals entre els diferents grups ètnics que acudeixen a urgències de psiquiatria. El treball conclou que és necessari dotar als psiquiatres d’eines i recursos per poder detectar els desajustaments en el diagnòstic causats per les diferències culturals entre els professionals i els pacients immigrants.

L’estudi, liderat també pel grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut Recerca (VHIR), va ser conduït a les urgències de psiquiatria de Vall d’Hebron i de l’Hospital del Mar de Barcelona, sobre 400 pacients d’origen estranger i 67 nadius, entre els anys 2007 i 2015. Per analitzar la relació entre les variables demogràfiques dels pacients i els aspectes subjectius en la reacció dels psiquiatres, els investigadors van tenir en compte diversos aspectes: d’una banda, el país d’origen, el gènere i el domini de l’espanyol; i de l’altra, la certesa de diagnòstic, la influència de la cultura, i el nivell de confort de l’especialista durant l’entrevista.

El Dr. Francisco Collazos, responsable de l’estudi, assegura que en la primera visita d’un pacient a urgències de psiquiatria, la comunicació amb l’especialista juga un paper fonamental, atès que no es disposen de proves biològiques que puguin indicar que el pacient presenta una malaltia o una altra. “En poc temps hem de determinar si el pacient pot marxar a casa o s’ha de quedar ingressat, en funció d’unes conductes, d’unes emocions expressades i d’unes idees que hem d’interpretar”, explica l’investigador. “I aquesta manera d’expressar les emocions, de donar sentit, per exemple, a la vivència d’escoltar veus, varia moltíssim entre el discurs occidental que coneixem, enfront del d’altres regions”, afirma.

Això pot explicar, segons el doctor, per què a l’estudi els asiàtics i europeus de l’est van ser diagnosticats d’ansietat fins a 7 vegades més que la població autòctona, o els immigrants procedents de Llatinoamèrica van ser menys diagnosticats de psicosi respecte a la població local.

Influència de l’idioma en el diagnòstic

En aquesta primera entrevista que realitza el psiquiatre amb el pacient, el domini de la llengua juga un paper clau. Segons els resultats de l’estudi, els pacients amb el nivell de comprensió i d’expressió més baix de l’espanyol, van ser diagnosticats de psicosi fins a 2,7 vegades més que els que presentaven un nivell superior.

En el mateix sentit, l’estudi també ha conclòs que l’ús de mesures coercitives -com són l’ingrés involuntari i la petició de presència del personal de seguretat- i de medicació intramuscular es multiplica per quatre quan la comunicació no és fluïda.

Mesures per millorar la competència cultural

Per les urgències de psiquiatria de Vall d’Hebron passen cada dia entre 15 i 20 pacients de primera visita, dels quals 1 o 2 són immigrants. L’hospital compta amb un servei de mediadors interculturals, format per 4 persones de diferent ètnia, que acudeixen un o dos matins a la setmana a donar servei a tot l’hospital. Quan aquest servei no està disponible, els psiquiatres poden trucar al Catsalut, que s’encarrega de posar-los en contacte telefònic amb un traductor a través del servei Sanitat Respon.

Segons el Dr. Collazos, els resultats de l’estudi posen de manifest que els recursos actuals són insuficients. “Hem d’adaptar els recursos a la diversitat cultural dels usuaris, perquè si no ho fem, el risc que tenim d’oferir una assistència de pitjor qualitat és molt més alt”.

Per canviar aquesta situació, els investigadors de Vall d’Hebron estan treballant juntament amb psiquiatres del Massachusetts General Hospital, de la Universitat de Harvard, als Estats Units. El seu objectiu és repetir l’estudi en una mostra major i en un període de 5 anys, per poder elaborar i validar una entrevista breu que tingui en compte la disparitat cultural de cada col·lectiu. Per la proximitat amb el Marroc i la seva experiència amb pacients d’aquesta regió, els investigadors del VHIR realitzaran el qüestionari per a aquest col·lectiu.

A més d’aquest projecte, el Dr. Collazos defensa que cal formació en competència cultural, ja que el mateix estudi ha revelat que “els professionals del sistema sanitari no tenen la sensibilització adequada respecte a la influència que la cultura té en el procés assistencial”. Això es pot explicar, segons les seves paraules, perquè a les facultats de medicina no es parla de la influència de la cultura en la percepció de la salut.

Aquest estudi ha estat premiat a l’últim congrés de l’Associació Europea de Psiquiatria, celebrat fa uns dies a Madrid.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.