Recompensar l’aprenentatge d’avui pot millorar l’aprenentatge de demà; aquesta és una de les conclusions a les que investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat de Barcelona (UB) han arribat en el seu darrer treball sobre l’impacte de les emocions en la manera com recordem les coses. L’estudi, publicat a la revista Neurobiology of Learning and Memory, demostra per primera vegada en humans com els efectes de l’associació d’emocions positives en els processos d’adquisició i consolidació de la memòria es prolonguen de manera selectiva i prospectiva en el temps.
El nostre cervell, en paraules de Javiera Oyarzún, primera autora de l’estudi, “funciona com una màquina classificadora. Cada cop que ens exposem a un estímul el classifiquem en una categoria: persones, animals, objectes, etcètera. D’aquesta manera, cada cop que rebem informació nova la podem integrar amb informació similar que ja tinguem gràcies a la nostra capacitat de generalització, i així anticipar nostres respostes davant d’estímuls similars que es donin en el futur”.
“A l’hora d’emmagatzemar aquests estímuls, se sap que els esdeveniments amb càrrega emocional es recorden millor que els neutres. Per exemple, normalment no recordem els detalls que acompanyen el nostre camí de tornada habitual a casa, però si en aquest mateix recorregut rebem una bona notícia per telèfon, o som testimonis d’un accident, és probable que recordem aquests detalls amb molta més precisió”.
Partint d’aquesta base, els investigadors volien anar més enllà i saber si una experiència positiva també podia influenciar la manera de recordar esdeveniments posteriors que, sense presentar aquesta càrrega emocional, fossin similars al previ. Per fer-ho, explica Oyarzún, “vam dissenyar un estudi amb voluntaris a qui ensenyàvem una sèrie d’imatges corresponents a dues categories (objectes i animals), però recompensant-ne només una. Per exemple, cada cop que apareixia una imatge d’un animal el participant rebia una recompensa econòmica, és a dir, s’associava aquest estímul amb una càrrega emocional positiva”.
Tal i com s’esperava, els participants recordaven millor les imatges associades a una recompensa. En una segona sessió, no obstant, es van tornar a presentar noves imatges d’animals i objectes, però explicitant que aquest cop no hi hauria cap recompensa. “El que vam veure és que els participants no només recordaven millor les imatges que els havien recompensat, sinó també les de la mateixa categoria semàntica tot i saber que no s’associaven a cap recompensa”, comenta la investigadora.
Un dels aspectes més rellevants del treball publicat és que els efectes de la càrrega emocional positiva sobre l’emmagatzematge de records no s’observen fins passades 24 hores, és a dir, cal que el participant hagi dormit. Se sap que durant el son es maximitzen els processos de consolidació de la memòria, en què s’estabilitzen nous records en base a la integració d’ aquesta nova informació amb l’antiga; sembla ser, doncs, que l’efecte prospectiu de millora de memòria provocat per l’emoció positiva requereix aquest període de consolidació durant el son.
“L’emoció és un dels factors d’entrada directa a l’emmagatzematge d’informació” comenta el doctor Lluís Fuentemilla, investigador de l’IDIBELL-UB i darrer autor de l’estudi. “Per tant, podem esbiaixar l’adquisició de records presents i futurs en base a la incorporació de contingut emocional gràcies a la capacitat integradora d’informació del nostre cervell”. A nivell terapèutic, conclou Oyarzún, “aquesta capacitat d’adquisició selectiva podria arribar a aplicar-se en pacients amb dificultats de memòria o aprenentatge per tal de promoure una millora de la memòria a llarg termini.”
Referència de l’article:
Oyarzún JP, Packard PA, Diego-Balaguer R., Fuentemilla L. Motivated encoding selectively promotes memory for future inconsequential semantically-related events. Neurobiol Learn Mem. 2016 May 17. DOI: 10.1016/j.nlm.2016.05.005.
InfoICS 