Xavier Montalban, de Vall d’Hebron: “L’ambient i l’estil de vida juguen un paper clau en esclerosi múltiple”

montalban-huvh“Sabem del cert que l’ambient i l’estil de vida juguen un paper clau”, ha destacat Xavier Montalban, “més que els factors genètics donat que no és una malaltia hereditària”. En aquest sentit, Montalban, cap del Servei de Neuroimmunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del Cemcat, ha comentat que estem preparats per abordar, en certa mesura, la prevenció activa de l’esclerosi múltiple. Les recomanacions són molt similars a les que es fan per a la població general. Així doncs, el principal aspecte de prevenció primària se centra en la dieta, mirant d’evitar el consum excessiu de sal i el sobrepès, com demostren diverses publicacions. Cal recomanar exercici físic regular i, molt important, no fumar. També prendre el sol amb moderació i suplementar el dèficit de vitamina D.

Com a prevenció secundària, actuant sobre els brots i la progressió de la malaltia, comptem amb onze tractaments farmacològics que estan disponibles actualment, els quals tenen distints mecanismes d’acció sobre el sistema immunitari. A més, “estem davant d’un moment important pel que fa a l’arribada de nous tractaments”, ha comentat el Dr. Montalban. D’una banda, l’ocrelizumab ha demostrat, per primera vegada, ser eficaç en el tractament de les formes progressives de l’EM. D’una altra banda un fàrmac que afavoreix la remielinització està resultant ser eficaç en assajos de fase II. Ampliem els fronts des dels quals podem frenar l’EM. En aquest sentit el director del Cemcat ha presentat les novetats en el tractament de la patologia i ha resumit nous tractaments que es preveu estiguin disponibles en un futur pròxim.

Pel que fa a la prevenció, Montalban ha explicat que “el coneixement que tenim de l’esclerosi múltiple ha avançat de manera molt important en els últims vint anys”. Tant és així que actualment es diagnostica la malaltia molt ràpidament de manera que podem iniciar tractament molt precoçment incidint sobre l’evolució de la discapacitat. No obstant això, no la coneixem tan bé com per poder determinar-ne les causes exactes. Es tracta d’una malaltia amb origen multifactorial.

La ponència del Montalban s’ha emmarcat en l’acte divulgatiu organitzat amb motiu del Dia Mundial de l’Esclerosi per la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), a les instal·lacions del Cemcat (25 de maig). Ha obert l’acte la Coral del Cemcat, formada per persones amb Esclerosi Múltiple que realitzen aquesta activitat terapèutica la qual té beneficis sobre la cognició alhora que brinda oportunitats per conèixer persones que comparteixen la mateixa situació vital i per poder compartir aquesta experiència.

Francesc Iglesias, adjunt a la Gerència de l’HUVH, ha remarcat que el centre és l’hospital capdavanter en el diagnòstic i el tractament de l’EM, fet que catalitza en el Cemcat. Recentment ha estat creat el Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari que, posant els pacients en primer lloc i al centre, aglutina tots els grups d’excel·lència de l’hospital. Per la seva banda, la Sra. Rosa Masriera, directora executiva de la FEM, ha explicat que “malgrat tenir esclerosi múltiple, les persones afectades lluiten cada dia per tirar endavant el seu projecte vital en tots els àmbits: personal, social i laboral. Estem parlant de persones joves, que generalment després del diagnòstic si disposen del suport necessari, poden afrontar millors els reptes que es plantegen”.

Per concloure l’acte s’ha celebrat una taula rodona amb la participació de la Dra. Mar Tintoré, cap assistencial del Cemcat i coordinadora del Servei de Neuroimmunologia, que ha destacat que les dones amb EM no tenen cap problema específic en l’embaràs i que la bona comunicació entre el neuròleg i el pacient millora l’adherència al tractament. També ha participat María J. Arévalo, responsable de neuropsicologia del Cemcat, qui s’ha centrat en el fet que és necessari que el pacient expliqui les seves necessitats de manera que l’entorn, tant assistencial com familiar, pugui ajudar efectivament. Per la seva part la Sra. Sílvia Pasqual, afectada d’EM, ha compartit la seva experiència en el moment del diagnòstic que, a més, li va fer plantejar-se la situació a la feina i les expectatives de futur. Finalment, la Sra. Marta Alzina, responsable del FEM-CET, ha explicat que la fatiga, símptoma de difícil maneig, és el que més complica la vida laboral de les persones afectades, fet al qual se li podem sumar possibles situacions d’estrès.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.