L’ONG Pallapupas alleugera el dolor i la por dels pacients del Joan XXIII transformant el seu entorn

PallapupasHJ23(4)L’ONG Pallapupas col·labora amb l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona tots els dimarts, de 9:30 a 13:30 hores, visitant la planta de pediatria, la UCI Neonatal, l’àrea de Maternitat i els quiròfans de la CMA, en funció de la demanda dels professionals sanitaris i, en ocasions, dels mateixos pacients. A través de la seva formació artística i mèdica, els pallapupas utilitzen el joc i el riure per treure rellevància al dolor, per alleugerar la por i l’angoixa, especialment de la població més vulnerable, els més petits i els més grans, ajudant a humanitzar el pas per un hospital. En un dia d’estança a l’hospital poden arribar a acompanyar a més de 20 pacients.

La pallapupa Gelocatila, Kristina Parera, apunta la paraula clau de la seva feina, transformació. Gelocatila explica que “intentem transformar l’espai depenent del lloc i del moment en que es troba el pacient i l’equip assistencial”. “L’objectiu és relaxar tant als pacients com a l’equip de professionals, i la música funciona molt bé”, afegeix l’actriu. Els pallapupas es disfressen d’astronautes, de professors, de supervisors, de policies, de lladres, d’extraterrestres, etc. En ocasions organitzen aniversaris o olimpíades.

Els professionals sanitaris demanen l’ajuda dels pallapupas per diferents situacions com, per exemple, que els nens es beguin el batut o la medicina o per ajudar a aixecar-se del llit. Gelocatila explica que “a la CMA, per exemple, estem pendents de l’arribada del nen al quiròfan i esmorteïm la seva separació dels pares, inventant una història per distreure’l”. Els pallapupas també fan acompanyament quan el nen es desperta de la intervenció i torna amb els seus pares, o quan abandona l’hospital, “per fer la l’acomiadament”, apunta Gelocatila.

El pallapupa Apósito, Isaías Antolín, explica que “hi ha una part d’improvisació, ja que tots els nens són diferents i les situacions també”. Tot i així, els pallapupas treballen coordinats amb l’equip assistencial. “Les infermeres ens diuen el nom del nen, la seva patologia i la situació familiar”, explica Apósito. No obstant, “cadascú fa la seva funció”, assegura l’artista. Apósito reconeix que “també es viuen moments durs, especialment amb els nadons”. En aquestes situacions, “sobre tot acompanyem als pares per a que es desfoguin”, afirma Antolín.

L’equip de pallapupas rep formació sanitària pel que fa a la higiene, al llenguatge sanitari, als protocols, etc. A més, també rep una formació artística continuada. Tot això fa que aquesta ONG tingui una metodologia específica per treballar als hospitals. Els pallapupas no donen mai informació de la clínica o de les patologies als pacients, perquè “no és la nostra feina”, apunta Gelocatila.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.