Mig miler de cardiòlegs europeus i d’Amèrica Llatina es reuniran demà i divendres a L’Hospitalet de Llobregat en un congrés internacional dedicat a la cardiologia intervencionista percutània, un procediment terapèutic que permet tractar l’angina de pit, l’ infart agut de miocardi i les alteracions de la vàlvules cardíaques sense necessitat de cirurgia. La tècnica consisteix a introduir un catèter per via percutània (a través de la pell) per implantar un stent o substituir la vàlvula aòrtica, enlloc de fer-ho amb una intervenció quirúrgica a cor obert.Durant dos dies, el “VII Curs Internacional sobre Prevenció i Tractament de les Complicacions en Cardiologia Percutània” organitzat per l’Hospital Universitari de Bellvitge permetrà analitzar casos pràctics i debatre indicacions, aspectes tècnics, dificultats i beneficis d’aquests tipus d’intervencions, que en la última dècada han experimentat un creixement exponencial. Actualment, el 90% de la cirurgia coronària es fa per via percutània. “Amb aquest tractament, molt menys agressiu que una cirurgia cardíaca convencional, hem aconseguit abaixar la taxa de complicacions i que el pacient pugui abandonar l’hospital l’endemà de ser intervingut”, explica el Dr. Ángel Cequier, director clínic de Malalties del Cor de l’Hospital Universitari de Bellvitge i organitzador del Curs.
Bellvitge és l’hospital d’Espanya que practica més intervencions coronàries percutànies en pacients amb infart de miocardi agut i un centre capdavanter en l’aplicació d’aquestes tecnologies. També des de fa 4 anys s’estan implantant stents (tubs que s’usen per dilatar obstruccions del vas sanguini) bioabsorbibles, que desapareixen del cos quan l’artèria afectada per estenosi s’ha curat.
D’altra banda, l’Hospital Universitari de Bellvitge també utilitza cada vegada més l’ intervencionisme percutani en malalts que pateixen estenosi (constricció) de la vàlvula aòrtica, als quals se’ls implanta una nova vàlvula per mitjà d’un catèter. Inicialment aquesta tècnica només s’usava en pacients molt greus i amb contraindicacions severes per ser operats a cor obert, però els darrers estudis han confirmat que practicar-la també en malalts amb un risc més baix en redueix la mortalitat i els permet tornar al domicili passats pocs dies de la intervenció. “És molt possible que en 3 o 4 anys la majoria dels malalts amb estenosi aòrtica severa es puguin beneficiar d’aquest procediment menys invasiu”, informa el Dr. Joan A. Gómez-Hospital, també organitzador del Curs.
Precisament aquesta setmana s’ha presentat en el congrés anual dels cardiòlegs americans un estudi que conclou que canviar la vàlvula aòrtica amb catèter enlloc de fer-ho amb cirurgia convencional reduiria la mortalitat un 21%, independentment de quines fossin les condicions del pacient. La investigació, publicada al “New England Journal of Medicine”, va analitzar 2.000 malalts amb estenosi aòrtica severa i risc intermedi.
Segons el Dr. Cequier, els malalts amb estenosi aòrtica d’edat avançada són els principals candidats a les implantacions percutànies de vàlvula aòrtica perquè també són els que tenen més risc de patir complicacions amb la cirurgia de cor convencional. Un dels objectius del “VII Curs Internacional sobre Prevenció i Tractament de les Complicacions en Cardiologia Percutània” és definir quina tipologia de pacients és la més indicada en cada un de les operacions cardiològiques per via percutània.
InfoICS 