El VHIR identifica una nova eina terapèutica contra un tipus de càncer infantil

logo-VHIR-pngEl grup de Recerca Translacional en el Càncer a la Infància i l’Adolescència, liderat pel Dr. Josep Sánchez de Toledo i la Dra. Soledad Gallego al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha identificat un microRNA que impedeix el creixement de les cèl·lules resistents a la quimioteràpia en el neuroblastoma. La troballa, publicada a Oncotarget, estableix els fonaments per al desenvolupament de noves teràpies basades en microRNAs per al tractament del càncer infantil.

El neuroblastoma és un tumor del sistema nerviós simpàtic que es presenta majoritàriament en nens i nenes de 0 a 4 anys. Amb una prevalença de 10,5 casos per cada milió de nens a Europa i els Estats Units, la supervivència és excel·lent en els pacients de baix risc, però està per sota del 50% entre els pacients d’alt risc perquè desenvolupen resistència als tractaments actuals, en la majoria dels casos.

El laboratori de tumors neuronals, dirigit pel Dr. Miguel Segura, desenvolupa les denominades ‘teràpies epigenètiques’, és a dir, aquelles basades en alterar l’expressió dels gens sense causar modificacions en la seqüència de l’ADN i, per tant, més segures i amb menys efectes secundaris. En aquest sentit, els microRNAs es presenten com una alternativa terapèutica per la seva capacitat de regular múltiples gens i vies de senyalització, minimitzant l’aparició de mecanismes de resistència al tractament.

En aquest estudi, els investigadors van analitzar en mostres humanes de neuroblastoma els nivells d’expressió dels gens relacionats amb la resistència a la teràpia, i van seleccionar aquells que estaven altament expressats en els tumors més avançats i susceptibles de ser regulats per microRNAs. Segons l’autora principal de l’estudi, la Dra. Aroa Soriano, aquesta estratègia va permetre identificar al microRNA-497 com a supressor del creixement tumoral en models cel·lulars i animals. “Hem vist que MiR-497 pot constituir una nova eina terapèutica per al neuroblastoma, atès que regula múltiples gens que estan relacionats amb el cicle cel·lular, la supervivència i la permeabilitat vascular”, explica la investigadora.

La recerca ha estat finançada pel programa Marie Curie de la Comunitat Europea, l’Associació Espanyola Contra el Càncer y l’Instituto de Salud Carlos III. Actualment, el grup està treballant de forma multidisciplinària amb experts en nanopartícules (Grup Nanomol-ICMAB-CSIC i CIBBIM-Nanomedicina al VHIR) per poder administrar el tractament directament al tumor i així augmentar la concentració i l’efectivitat dels microRNAs.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.