Vall d’Hebron incorpora un sistema per detectar la preeclàmpsia amb una anàlisi de sang

New-England-J-M-logo1L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha incorporat a la seva cartera de serveis una nova tècnica per predir la preeclàmpsia a curt termini amb una anàlisi de sang. La tècnica ha estat validada en un estudi multicèntric internacional, publicat recentment al New England Journal of Medicine, en el qual ha participat com a única investigadora espanyola la Dra. Elisa Llurba, del grup de Medicina Materna i Fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap de la Unitat d’Insuficiència Placentària de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. 

L’estudi observacional es va dur a terme sobre 1.050 dones embarassades de 24 a 36 setmanes amb sospita de preeclàmpsia, una complicació mèdica de l’embaràs que pot comportar greus problemes tant per a la mare, com per al fetus. La sospita clínica de la malaltia es basa en la hipertensió, la proteïnúria, els edemes o mal de cap. Segons la Dra. Llurba, “els símptomes per detectar la malaltia són molt inespecífics, ja que en més 70% dels casos, les pacients que en presenten algun no desenvolupen preeclàmpsia”. En canvi, afegeix, “de vegades arribem tard al diagnòstic en embarassades que no manifestaven aquests símptomes”.

L’estudi parteix d’investigacions anteriors, en les quals es va demostrar que les dones que presenten preeclàmpsia tenen els nivells d’un factor antiangiogènic (SFlt-1) més elevats, i els nivells d’un factor angiogènic (PlGF), disminuïts. L’objectiu dels investigadors amb aquest treball, anomenat PROGNOSIS, ha estat establir un punt de tall en la relació dels dos factors que determini el risc de patir la malaltia en les properes setmanes, així com també altres conseqüències greus com la mort fetal o la restricció del creixement fetal.

 “Hem demostrat que les embarassades que presenten símptomes de preeclàmpsia i tenen una relació per sota de 38 de les dues proteïnes analitzades en sang, no patiran la malaltia en les següents quatre setmanes”, explica la Dra. Llurba. Aquesta ràtio ha donat un 99% de fiabilitat per descartar la malaltia en els set dies posteriors a l’anàlisi de sang. Pel que fa a la predicció a 4 setmanes vista, la nova tècnica va demostrar que les embarassades amb una ràtio superior a 38 van presentar preeclàmpsia en prop del 35% dels casos, o bé complicacions relacionades amb la insuficiència placentària en un 10% addicional. Aquesta determinació ha estat validada per realitzar-se amb la plataforma de laboratori Cobas de Roche Diagnostics.

L’avantatge d’aquests marcadors respecte a les tècniques convencionals que es disposaven fins ara és que detecten la causa de la preeclàmpsia, que és la insuficiència placentària. Per tant, també es poden utilitzar en la predicció de les pacients amb risc, i per determinar aquelles pacients que faran les complicacions més greus que, de vegades, comporten complicacions fatals.

La preeclàmpsia afecta prop del 5% de les embarassades i és la segona causa de mort materna i una de les principals causes de complicacions maternes i fetals. Arran d’aquests resultats, la Unitat de Cures Intermitges Obstètriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, liderada per la Dra. Anna Suy, aplicarà la nova tècnica a les gestants de més risc ingressades a la unitat, i a algunes gestants amb sospita de preeclàmpsia visitades a consultes externes, per tal d’evitar ingressos, proves innecessàries i parts provocats abans d’hora. Amb aquesta incorporació, que s’emmarca en el Programa de millora de la pràctica clínica a través de la recerca, la Dra. Llurba  conclou que “serem millors a l’hora de concentrar els recursos en les pacients i els fetus que més ho necessitin”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.