La detecció de problemes amb l’alcohol és fonamental per canviar la conducta i millorar el pronòstic d’un malalt ingressat, però en els hospitals europeus només es registra el consum d’alcohol a la història clínica en el 43% de casos i tan sols en el 7% es quantifica aquest consum, segons els resultats de l’estudi ALCHIMIE(*), liderat pel Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Aquesta recerca, publicada recentment on-line a la revista científica Alcohol and Alcoholism, ha estudiat 2.100 pacients ingressats en 43 hospitals de 8 països (Espanya, França, Portugal, Àustria, Estònia, Rússia, Letònia i Txèquia).
La detecció de problemes amb l’alcohol durant l’ ingrés hospitalari és fonamental per canviar la conducta i millorar el pronòstic del pacient. Segons destaca la Dra. Beatriz Rosón, coordinadora de l’equip de detecció precoç de l’alcoholisme de l’Hospital Universitari de Bellvitge i primera firmant de l’article, aquest tipus d’actuació “permet, en primer lloc, prevenir complicacions relacionades amb un cessament abrupte del consum, i és també una gran oportunitat per iniciar una intervenció que ajudi a abandonar aquesta conducta de risc”.
Es tracta del primer estudi que es porta a terme sobre aquesta matèria a nivell europeu. El Dr. Ramon Pujol, que el va impulsar durant la seva etapa de president de la Federació Europea de Medicina Interna (EFIM), destaca que “fins ara, els treballs s’havien circumscrit a un únic hospital o país i eren difícils de comparar. Gràcies a aquesta col·laboració internacional, liderada per un hospital amb gran experiència en detecció del consum d’alcohol com és el nostre, i que ja va portar a terme un estudi similar a nivell espanyol, hem pogut obtenir dades més àmplies i concloents i realitzar comparacions entre països i entre segments de població”.
Els resultats indiquen que, dels 2.100 pacients inclosos a l’estudi, 1.116 (el 53%) van declarar beure alcohol. Aquests van ser sotmesos a un qüestionari estandarditzat que va permetre valorar el seu nivell de consum en una escala del 0 al 12. D’aquests, 346 (el 16% del total) van ser classificats com a bevedors de risc o amb dependència de l’alcohol. Aquesta dada sobre malalts hospitalitzats supera en 7 punts el percentatge de bevedors de risc en la població general europea. De l’anàlisi de les històries clíniques, se’n va despendre que només en 909 casos (el 43%) s’havia registrat si bevien o no alcohol (454 consumidors i 455 no consumidors). Només en 143 casos (7%) constava a la història clínica una avaluació quantitativa del consum, ja fos expressada en unitats estàndards o en grams d’alcohol per dia.
L’estudi també va trobar diferències significatives per tipus de pacient i per països. Així, es va comprovar que les dones i les persones més grans pateixen uns nivells d’infradetecció del consum d’alcohol superiors als de la resta. Aquesta diferència es podria deure, segons els autors, al fet que el personal sanitari té una menor sospita de consum problemàtic en aquests dos col·lectius. Així mateix, la recerca ha trobat més infradetecció de l’alcohol als hospitals d’aquells països on es consumeix més alcohol, possiblement a causa d’una tradició cultural de menor percepció de risc.
Un programa pioner
L’Hospital Universitari de Bellvitge va ser pioner amb la posada en marxa, l’any 2002, del primer programa de detecció del consum problemàtic de l’alcohol entre els malalts ingressats, amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències del Departament de Salut que dirigeix el Dr. Joan Colom. Segons la Dra. Rosón, “quan el pacient veu clar que el consum pot estar relacionat amb la malaltia, està especialment motivat per deixar-ho; es tracta d’una intervenció barata, ràpida, sense efectes secundaris, i molt efectiva”.
La ingesta d’alcohol té a veure amb un ampli ventall d’afeccions, des de la cirrosi hepàtica i la pancreatitis fins als càncers de llavi, boca, laringe, esòfag o fetge. També és causa de pèrdua de gana, deficiència vitamínica, problemes de pell, impotència sexual, obesitat, pèrdua de memòria o desordres psicològics, entre d’altres. Així mateix, és un factor d’importància cabdal en els accidents de trànsit, fins i tot amb consums molt moderats. Es considera que existeix un hàbit de risc, en homes, quan s’ingereixen setmanalment més de 28 unitats (per exemple, un got de vi o una cervesa), o més de 6 en una sola ocasió. En dones, els nivells de risc són més de 17 consumicions setmanals o més de 4 en una sola ocasió.
InfoICS 