Des de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària, IDIAP Jordi Gol, s’ha posat en marxa l’estudi ESC-FA amb l’objectiu d’observar i de descriure com es fa el maneig de la freqüència cardíaca. El projecte, que tot just ara acaba l’etapa de la descripció del maneig farmacològic, avaluarà l’efectivitat i la seguretat dels antitrombòtics i dels nous anticoagulants orals que es prescriuen i dels seus costos en properes etapes.
De moment, a la revista Clinical Therapeutics, s’acaba de publicar la fase descriptiva en què s’ha observat que durant l’any 2012 el tractament més freqüent al nostre entorn davant la fibril·lació auricular són els blocadors β, que actuen sobre la freqüència cardíaca. Pels investigadors del projectes “aquest resultat va en la línia de les recomanacions actuals sobre tractament de la fibril·lació auricular crònica”.
L’estudi ha analitzat una mostra de 11.638 pacients als quals, almenys un cop, se’ls ha fet una mesura de la freqüència cardíaca durant 2012. S’ha observat que un 66,8% d’aquests pacients, és a dir 7.777 pacients, va rebre almenys un medicament de control del ritme i/o la freqüència cardíaca i d’aquest percentatge, en un 52,6% dels casos es van prescriure blocadors β.
Per tant, el que s’ha observat és que els fàrmacs que s’utilitzen per al control del ritme cardíac i la freqüència són majoritàriament els blocadors β; si bé també es prescriuen antagonistes del calci (ja que igualment actuen sobre la freqüència cardíaca), els antiarítmics i la digoxina tenen efectes tant sobre el ritme com sobre la freqüència cardíacs.
InfoICS 