L’artrosi és la malaltia reumàtica més prevalent, afectant un 12% de la població major de 40 anys, i genera gran demanda mèdica. I representa també el 6% de totes les morts relacionades amb l’artritis. La prevenció es fonamental, i és molt important que abans que la malaltia estigui en la seva etapa més desenvolupada i invalidant, on és necessari el tractament farmacològic i en estais finals el quirúrgic, es promogui des de les consultes de l’atenció primària tant la pèrdua de pes, com la realització d’exercici físic.
La Dra. Alba Muriscot juntament amb els doctors Aura Maria Stan, Pablo Hsu i l’equip de l’ABS Reus 2, investigadors de l’IDIAP Jordi Gol, constaten que “a la mostra estudiada vam observar que un 54.6% no feia cap tipus d’activitat física i així mateix l’index de massa corporal (IMC) era elevat”. En aquest sentit, destaca que “les mesures no farmacològiques, com el seguiment d’una dieta i d’exercici físic, en etapes inicials i encara no invalidants és
fonamental per intentar frenar l’evolució i impedir l’aparició de complicacions i deformitats incapacitants”.
Com a propostes que ja s’estan fent, destaca el programa Pas a Pas (passejades col·lectives) que fan alguns CAPs de tot Catalunya, i que és una bona inclusió per a les persones amb artrosi, “però amb calçat adequat, que és bàsic” destaca la Dra. Muriscot. També fer activitats dins de l’aigua com l’aiquagym és una bona opció, “en aquest mitjà evites l’impacte, disminueixes el factor pes a l’hora de moure’t i a més la calor de l’aigua disminueix el dolor”.
Les actuacions de futur no farmacològiques passen per la Dra. Muriscot “per conscienciar a la població de la importància de les mesures no farmacològiques davant del dolor i promocionar l’activitat física com un tractament més. En una situació ideal ideal hauríem de poder enviar la gent a fer aquagym o natació, igual que enviem a rehabilitació quan tenen crisis de dolor important; introduint un programa d’exercici físic durant 3 mesos, d’almenys 2 cops per setmana. I després que els pacients poguessin seguir pel seu compte”. I afegeix: “caldria acompanyar aquesta introducció d’exercici amb dieta en la major part dels casos, potser a través de tallers d’iniciació donant pautes de menjar i cuinar correctament”.
És cert que en etapes més avançades, o en els brots de dolor, el tractament farmacològic és necessari. De fet, un altre dels aspectes analitzats pel projecte de recerca ha estat observar l’adequació dels tractament. En aquest sentit, segons la Dra. Muriscot, “hem observat que hi ha una bona adequació farmacològica seguint les guies clíniques, de manera que davant de dolors aguts s’ha prescrit en un 86.7% antiinflamatoris, i en el 84.8% paracetamol. Els
pacients amb dolor crònic el seu tractament habitual és amb 71.8% el paracetamol tal com marquen les guies clíniques; però també hem observat que en un 36% de la mostra no es prescrivia o no necessitava cap tipus de tractament. Està clar que el tractament de l’artrosis no és únicament el farmacològic, sinó que el no farmacològic és igual d’important sobretot en fases inicials. Però aquest implica un esforç per part del pacient i no sempre estan disposats a realitzar.”
L’estudi es va fer sobre una mostra propera a les 300 persones, majors de 40 anys i diagnosticats d’artrosi. L’edat mitjana va ser de 71 anys, un 11.7% va presentar artrosi. El 60% vivien en parella i un 79% estaven jubilats. La localització més freqüent de l’artrosi va ser als genolls (68.1%) i lumbars (39.5%). Un 64.6% dels pacients de la mostra van ser derivats al traumatòleg i d’aquests un 17.1% van requerir de pròtesi de genoll.
Un 31.9% necessitaven d’aparells externs per ajudar-se a caminar, i d’aquests un 50% ho feia amb bastó.
InfoICS 