L’IDIBELL demostra que les cèl·lules mare tumorals canvien durant la progressió del càncer de pell

Grup PMuñozInvestigadors del grup d’Envelliment i Càncer, liderat per Purificación Muñoz, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), han demostrat que les característiques de les cèl·lules mare del càncer canvien durant la progressió dels carcinomes escatosos de pell, generant tumors més agressius i amb major capacitat metastàtica.

Aquests resultats han estat publicats recentment a la revista Cancer Research. Els carcinomes escatosos són el segon tipus de tumor de pell més freqüent. Un alt percentatge d’aquests tumors són eliminats mitjançant resecció quirúrgica. No obstant això, alguns d’aquests tumors d’estadis avançats mostren recurrència, creixement agressiu i una alta predisposició per generar metàstasi.

Estudis anteriors van demostrar que en la majoria dels tumors hi ha cèl·lules cancerígenes que mostren propietats similars a les cèl·lules mare adultes. Aquesta població de cèl·lules cancerígenes, anomenades cèl·lules mare tumorals, són responsables del creixement tumoral i de la generació de metàstasi. Per tant, és important conèixer els mecanismes que regulen la proliferació, supervivència i disseminació de les cèl·lules mare tumorals per tal de bloquejar el creixement tumoral i la generació de metàstasi. 

Els investigadors del grup d’Envelliment i Càncer han generat models de ratolí que permeten caracteritzar la funció i regulació de les cèl·lules mare tumorals durant la progressió dels carcinomes escatosos de pell des d’estadis inicials, en què aquestes cèl·lules conserven característiques de diferenciació epitelial i una baixa capacitat metastàtica, fins carcinomes altament agressius, indiferenciats i amb una elevada capacitat per generar metàstasi. Els seus resultats demostren que la freqüència de les cèl·lules mare tumorals augmenta considerablement en els carcinomes avançats, mostrant a més una forta inducció del programa de transició epiteli-mesènquima, el qual afavoreix la disseminació d’aquestes cèl·lules a altres teixits i, en conseqüència, la generació de metàstasi.

A més, els mecanismes que regulen la proliferació, supervivència i disseminació de les cèl·lules mare tumorals canvien durant la progressió tumoral. Així, mentre que la via dependent d’EGFR juga un paper  important promovent el creixement d’aquestes cèl·lules en carcinomes escatosos primerencs, aquesta via està atenuada en carcinomes avançats i s’indueixen les vies dependents de FGFR1 i PDGFRA, responsables de promoure respectivament un creixement tumoral agressiu i la metàstasi.

L’anàlisi de mostres de pacients, realitzada en col·laboració amb el Servei de Cirurgia Plàstica i la Unitat d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari de Bellvitge, va demostrar que de forma similar al que es descriu en tumors de ratolí, els carcinomes escatosos recurrents presenten una forta inducció del programa de transició epiteli-mesènquima i de l’expressió dels receptors i lligands de les vies de PDGFR i FGFR1. Atès que hi ha inhibidors farmacològics que inhibeixen l’activitat d’aquests receptors, aquests estudis ofereixen la base per provar noves teràpies dirigides al tractament dels carcinomes de pell avançats, que podrien millorar la qualitat de vida i supervivència dels pacients.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.