Els professionals més empàtics tenen menys visites mèdiques i fan una prescripció farmacèutica més adequada

Els professionals sanitaris més empàtics tenen contingents més grans de pacients, en els quals hi ha més dones. Els metges i metgesses més empàtics tenen pacients més joves, mentre que el personal d’infermeria més empàtic té pacients d’edat més avançada.

Hi ha més professionals amb una empatia alta en els centres de salut urbans que en els rurals.

Els professionals sanitaris més empàtics prescriuen un nombre més alt de baixes laborals.

Els professionals amb un nivell més baix de síndrome d’esgotament professional realitzen més mesuraments i controls als seus pacients.

Resultats

Dels 267 professionals analitzats, un 35,05% presentava un nivell alt d’empatia, un 31,83% un nivell mitjà i un 33,12% un nivell d’empatia baix. Igualment, la major part dels professionals té un nivell baix d’esgotament professional; de fet, un 58,2% en té un nivell baix, un 38,26% un nivell mitjà i un 3,54% un d’alt.

La hipòtesi de treball, però, anava més enllà de descriure els nivells d’empatia i d’esgotament professional del personal sanitari. S’ha analitzat també si aquests nivells estan d’alguna manera vinculats amb el lloc de treball i la categoria professional, i com afecten els pacients.

En primer lloc, el que s’ha pogut comprovar és que una empatia alta es relaciona amb un esgotament professional baix. No s’han trobat diferències entre homes i dones quant als nivells d’empatia i esgotament professional. En tot cas, sí que se n’han trobat per professions i per lloc de treball, com destaca el doctor Oriol Yuguero, investigador de l’IDIAP “la hipòtesi inicial de treball s’ha demostrat certa, ja que els nivells d’empatia i esgotament que els professionals sanitaris presenten tenen diferents graus depenent del lloc de treball i la categoria professional.” Així, s’ha comprovat que els pediatres tenen més empatia i un esgotament professional més baix que la resta, i que l’esgotament professional és més elevat entre els professionals de medicina que entre els d’infermeria. Igualment, s’ha comprovat que els professionals amb més empatia solen ser més joves, treballen a centres urbans i presenten un risc més baix d’esgotament professional. Per al doctor Yuguero, això es podria explicar perquè “els professionals que treballen a centres urbans tenen més possibilitats de realitzar docència amb estudiants i residents, cosa que suposa un estímul per a la seva activitat diària i realització professional”.

De fet, també s’ha vist que justament els professionals més empàtics i amb un esgotament professional menor tenen un contingent més gran de pacients, però visiten menys. Això, segurament, segons el doctor Yuguero, s’explica perquè “el metge empàtic i que no està ‘cremat’ soluciona els problemes ràpidament, escolta les demandes dels seus pacients i, per tant, no necessita múltiples visites per solucionar cada problema de salut”.

Aquests mateixos professionals (els més empàtics i amb un esgotament professional baix) són els que presenten un millor control de la hipertensió arterial en els seus pacients, si bé no hi ha diferències significatives en els controls de la diabetis i disliplèmia, que són iguals als dels metges i metgesses més o menys empàtics i amb més o menys esgotament professional. També són els que prescriuen fàrmacs de forma més adequada i un nombre més elevat de baixes laborals.

Estudi

L’estudi es va fer en les 23 àrees bàsiques de salut de la Regió Sanitària de Lleida i hi van participar 267 professionals dels quals, 47 eren pediatres, 112 professionals d’infermeria i 108 metges i metgesses d’atenció primària. A tots ells se’ls van administrar dues enquestes, una per classificar els nivells d’empatia i una altra per valorar la síndrome d’esgotament professional.

Per a la classificació dels nivells d’empatia es va utilitzar l’Escala d’empatia de Jefferson, dissenyada per la Universitat de Jefferson, que utilitza 20 preguntes que puntuen sobre 7 punts, cadascuna d’elles.

En el cas de l’esgotament professional es va utilitzar l’Escala de Maslach , que té 22 preguntes que puntuen de 0 a 6, cadascuna. Aquesta escala mesura els tres aspectes de la síndrome de l’esgotament professional: cansament emocional, despersonalització i realització personal.

Es van estudiar els nivells d’empatia i esgotament professional, però també la seva relació respecte a variables clíniques (com ara el control de la hipertensió arterial, la diabetis, i la dislipèmia) i de qualitat assistencials (com ara la prescripció farmacèutica, i la baixa laboral).

Definicions

Empatia es refereix a l’actitud i l’habilitat per entendre les experiències i els sentiments d’una altra persona, així com la capacitat de comunicar-li aquesta comprensió. De fet, l’empatia es defineix com el component imprescindible en la relació metge-pacient.

La síndrome de l’esgotament professional (burnout) es defineix com la sobrecàrrega professional i el desgast d’un col·lectiu de treballadors.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.