El VHIO descriu un nou indicador que preveu la supervivència de pacients amb càncer de mama tractats amb fàrmacs anti-HER2

VHIO PaoloNuciforo_LRUn estudi liderat pel Grup d’Oncologia Molecular de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), dirigit pel doctor Dr. Paolo G. Nufiforo, gràcies al suport rebut de la Fundació BBVA, conclou que la mesura quantitativa per SRM-MS (Selected reaction monitoring mass spectometry) és més eficaç que la Inmunohistoquímica (IHQ) i la Hibridació in situ (ISH), per a la predicció de resposta a tractament amb fàrmacs anti-HER2. Aquestes dades s’han publicat recentment a la revista Molecular Oncology.

El càncer de mama HER2+ es caracteritza per la sobreexpressió de la proteïna HER2  a la superfície de les cèl·lules tumorals. Les dones amb aquest tipus de càncer de mama solen tenir una mala prognosis de la malaltia. Tot i així, en els últims anys l’ús de l’anticòs monoclonal trastuzumab ha augmentat la supervivència de les pacients amb metàstasis i sobreexpressió de HER2 i ha estat també eficaç quan s’ha utilitzat en combinació amb la quimioteràpia com a adjuvant. Així, establir si un tumor de mama és HER2+ o HER2-  d’acord amb la sobreexpressió d’aquesta proteïna és ja una rutina que es realitza a qualsevol laboratori i està acceptat com el Gold Standard.

D’acord amb les actuals guies clíniques, els indicadors per definir els tumors com HER2- positius són la detecció per IHQ de la sobreexpressió de la proteïna o l’amplificació del gen per ISH. Aquests mètodes encara són semiquantitatius, pateixen problemes de reproductibilitat i no prediuen correctament l’efectivitat del tractament.

El Dr. Paolo G. Nuciforo, investigador principal del Grup d’Oncologia Molecular de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), explica que “quan se subministra un fàrmac dirigit s’ha de conèixer quanta diana hi ha al tumor. Les tècniques actuals ens diuen si la diana està present o no, però no ens proporcionen informació sobre els seus nivells d’expressió. La possibilitat de que una anàlisi quantitativa de l’expressió de proteïnes pogués ajudar a predir millor la resposta del pacient a fàrmacs dirigits ens ha portat a valorar altres mètodes d’anàlisis de proteïnes”.

En els últims ants, l’equip ha investigat si l’anàlisi quantitativa de les proteïnes de la família 8HER1, HER2 i HER3) per espectrometria de masses (MS) es pot realitzar en teixits fixats en formol i inclosos en parafina (FFPE) i si es pot millorar la predicció de resposta o resistència als medicaments dirigits contra HER2. Després d’analitzar gairebé 300 tumors de mama, s’ha demostrat que la tècnica no només és capaç de determinar l’abundància absoluta de les proteïnes escollides en teixits FFPE, sinó que a més els resultats que aporta no es veuen afectats per l’antiguitat de les mostres. Això ha estat possible gràcies a un tractament especial del teixit en medi líquid que ha aconseguit solubilitzar la proteïna per a la seva quantificació per espectròmetre de masses.

Un cop validada la tècnica, el Dr. Paolo G. Nuciforo i el seu equip han demostrat en aquesta investigació que entre els tumors HER-positius (definits mitjançant les actuals guies clíniques), existeix una gran variabilitat en l’expressió de la proteïna HER2 quantificada amb MS. A més, els pacients amb nivells alts de HER2 es van beneficiar molt més de la teràpia dirigida a HER2.  Tot i així, els mètodes estàndard IHC/ISH no van ser capaços de predir la resposta al tractament en la mateixa població de pacients.

“L’aplicació de l’espectrometria de masses en l’oncologia de precisió representa un avanç tecnològic important en la lluita contra el càncer. Sens dubte són necessaris estudis prospectius que confirmin que efectivament la quantificació de HER2 és important, no només per al diagnòstic del tumor, sinó sobretot per a la presa de decisions terapèutiques basades en aquesta quantificació”. 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.