L’IDIBELL crea un model de cuc per investigar un subtipus de ceguesa rara

Hospital de BellvitgeLa Retinosi pigmentària és una ceguesa progressiva que afecta més d’un milió de persones a tot el món. Un subtipus d’aquesta malaltia està causat per mutacions en gens que produeixen proteïnes responsables d’un procés de maduració d’ARN conegut com “splicing”.

Investigadors del grup de genètica molecular humana de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, liderats per Julián Cerón, han creat un model del cuc C.elegans que presenta les alteracions genètiques homòlogues a les de la malaltia en humans. Així, aquest model obre una via prometedora per entendre la patologia i investigar noves teràpies eficients.

El treball, finançat per la Fundació La Marató de TV3, ha estat publicat a la revista RNA.

Mutacions globals, patologia local

Els gens que produeixen proteïnes de “splicing” s’expressen en totes les cèl·lules de l’organisme. No obstant això, mutacions en aquests gens afecten només a la retina on produeixen la mort de les cèl·lules, i no a altres teixits. Es tracta d’un misteri que encara no s’ha resolt.

L’estudi, realitzat principalment per l’estudiant de doctorat Karinna Rubio i els doctors Laura Fontrodona i David Aristizábal, combina transcriptòmica, genètica i biologia cel·lular per crear un model únic en el qual estudiar la Retinosi pigmentària.

Els investigadors han observat que inactivando en el cuc C.elegans els gens homòlegs als causants de la malaltia, l’animal també presenta una mort cel·lular específicament en un tipus cel·lular de l’organisme.

A més, aquest estudi proposa una nova hipòtesi, basada en la inestabilitat genòmica de les cèl·lules afectades, per explicar l’especificitat de la malaltia a la retina.

Cucs avatar

L’investigador Julián Cerón ha explicat que “actualment el grup està treballant en reproduir en C.elegans les mutacions que existeixen en pacients. La gran similitud que presenten aquests gens entre humans i cucs permetria, mitjançant la tècnica d’edició de genomes CRISPR, crear animals “avatar” amb la mateixa mutació del pacient. Això és prometedor ja que C. elegans es podria convertir en una plataforma sobre la qual assajar fàrmacs d’una manera personalitzada”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.