Un estudi de l’IDIAP explica que l’adquisió d’hàbits alimentaris s’ha de fer entre els 9 i 21 mesos

L’estudi EniM (Estudi nutricional dels infants de Mataró) ha durat tot un any escolar, s’ha fet en 12 guarderies de Mataró i hi han participat un total de 206 infants i 195 pares i mares. L’objectiu ha estat valorar si un programa educatiu sobre hàbits alimentaris saludables millora l’alimentació de pares i nens.

Investigadors de l’estudi afirmen que entre els 9 i els 21 mesos és quan els nens aprenen què, quan  i com menjar i indiquen que aquest és el moment oportú per incloure hàbits alimentaris saludables. Educant els pares, imatge del patró que seguiran els seus fills, es pretén ajudar a l’adquisició de millors hàbits dietètics dels infants.

Les conclusions de l’estudi, publicat a la revista Public Health Nutrition³, demostren que després del programa educatiu s’han millorat els hàbits alimentaris dels pares que havien assistit als tallers formatius, amb un millor compliment de la dieta mediterrània i un major consum de plats saludables com ara fruita, verdura, peix i oli d’oliva.

Els pares del Grup Intervenció (GI), que han rebut cinc tallers formatius sobre alimentació equilibrada, han augmentat el consum de verdures, hortalisses, oli d’oliva i peix, i han disminuït el consum de mantega, margarina i brioixeria. També s’ha disminuït el consum de dolços, snaks i refrescos, tot i que de forma menys significativa.

De fet, un dels valors analitzats ha estat el compliment de la dieta mediterrània, mitjançant un test de 14 ítems.

El compliment de la dieta mediterrània en els pares va ser d’un 56,4% i de 6,5 punts amb el test de 14 ítems, mentre que en els nens s’ha valorat el compliment de la dieta mediterrània mitjançant el Test KIDMED (amb puntuacions de 0 a 4 com a baix compliment, i de 9 a 12 com a alt) i es va obtenir una puntuació de 7. En finalitzar la intervenció educativa, els pares del GI han millorat en el compliment de la dieta mediterrània en 5,78 punts. Per la seva banda, els infants del GI l’han millorat en el Test KIDMED en 0,6 punts.

En el cas dels nens, es veu que el canvi és menor i menys significatiu; però com diu Margarita Roset, investigadora de l’IDIAP Jordi Gol i infermera de l’AIFiCC ¹, “donem més importància als canvis en els pares, que són els que tenen més aspectes per millorar. En els nens, partim d’una dieta més correcta i, per tant, esperem que el fet que els pares hagin millorat la seva dieta ajudarà que mantinguin la dieta saludable en els seus fills”.

Amb aquests resultats, els investigadors creuen demostrat que “aquesta breu intervenció educativa en forma de tallers és factible de realitzar des de les consultes de l’atenció primària, on el personal d’infermeria té un paper fonamental en l’adquisició d’hàbits saludables de vida, entre ells, el de l’alimentació”.

La intervenció educativa

Es van fer dos grups, el Grup Intervenció (GI), amb 111 infants i 103 pares i mares, i el Grup Control (GC) amb 81 infants i 78 pares i mares. La mitjana d’edat dels progenitors era de 35 anys i en un 80% dels casos era la mare l’encarregada principal de l’alimentació del fill. El 55% dels pares i mares tenien estudis universitaris, un 27% presentava sobrepès i un 8% obesitat.

A l’inici de l’estudi es van recollir dades sociodemogràfiques, antropomètriques i informació nutricional dels pares tant del GC com del GI. Mitjançant una enquesta es preguntava sobre: edat, gènere, consum de tabac i alcohol, realització d’activitat física, nivell d’estudis, estat civil, nombre de fills i ocupació.  Es va mesurar pes, talla i índex de massa corporal dels participants i es va valorar el compliment de la dieta mediterrània (mitjançant test de 14 ítems i Qüestionari de freqüència de consum alimentari ). També es va estimar l’índex de qualitat de compliment de la dieta mediterrània, adoptant els criteris de Gerber² en adults. En nens, es va utilitzar el Test KIDMED (amb puntuacions de 0 a 4 com a baix compliment, i de 9 a 12 com a alt).

Els pares contestaven el seu qüestionari i el dels seus fills. Per quantificar el consum diari dels grups d’aliments es van utilitzar les mesures proposades per la Guia de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) per definir una ració en els adults. En el cas dels infants, es va utilitzar per al càlcul de les racions les quantitats proposades per la Societat Espanyola de Pediatria.

Resultats

Els resultats d’aquesta primera enquesta en relació amb els pares van mostrar un bon consum de verdures, hortalisses i peix, d’acord amb les recomanacions de la SENC, però no s’arribava a la quantitat recomanada en cereals, patates, fruita, oli d’oliva, fruits secs, làctics i aigua. En canvi, era excessiu el consum de carns grasses, embotits, begudes refrescants, snaks, dolços i mantega. Respecte a les recomanacions de la SENC per al consum de nutrients, es va observar un excés de consum de lípids i un dèficit de carbohidrats.

Quant als infants, els resultats de l’enquesta van mostrar un correcte consum de racions de verdures, hortalisses, peix, carn i llegums, i en canvi un escàs consum de fruita, cereals, patates, oli oliva, làctics i aigua.

En acabar la intervenció, però, recorda Margarita Roset “com ja hem comentat, els pares consumien més verdures, hortalisses, oli d’oliva i peix, i menys mantega, margarina i brioixeria. A més, havien incrementat el compliment de la dieta mediterrània”.

Sobrepès i obesitat

La prevalença mundial de sobrepès i d’obesitat en nens entre 6 i 10 anys en el nostre mitjà arriba al 45,2%. A partir dels 3 anys, l’obesitat infantil s’associa a un major risc de malalties i a un augment de la morbiditat i mortalitat en l’edat adulta.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.