L’IDIBELL identifica un ‘despertador’ d’un oncogèn causant de leucèmia

leucemiaInvestigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderats per Manel Esteller, han demostrat que mutacions en el gen DNMT3A provoquen l’activació d’un gen desencadenant de la leucèmia, el MEIS1. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Oncogene.

En els últims trenta anys s’han descrit en el camp de l’oncologia una gran quantitat de mutacions en gens implicats en múltiples vies cel·lulars. La capacitat actual de seqüenciar tot el material genètic d’un tumor ha provocat que s’hagin identificat un nombre encara més gran de mutacions en els tumors humans. No obstant això, sabem molt poc de quines són les conseqüències per a l’activitat de les cèl·lules d’aquests canvis en l’estructura i composició de l’ADN.

Avui, un article publicat en Oncogene, dirigit per Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL, Investigador ICREA i Professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, ​​mostra com una mutació en un gen té com a conseqüència l’activació d’un gen desencadenant de leucèmia.

“Recentment s’ha descobert l’existència de mutacions en el gen DNMT3A en leucèmies. Semblava que la història s’aturava aquí. Però com aquest gen s’encarrega de silenciar altres gens que no han d’estar actius en la cèl·lula, ens vam preguntar quina seqüència d’ADN estava sent “despertada” per la mutació en les leucèmies” ha explicat Manel Esteller, director de l’estudi.

“Analitzant tot el genoma de cèl·lules leucèmiques portadores de la mutació, ens vam adonar que el gen diana activat era el denominat oncogèn MEIS1. Es tracta d’un poderós gen inductor de leucèmia mieloide aguda del qual se sabia la seva funció proleucèmica, però no com es posava en marxa. La mutació de l’altre gen ho explica” assenyala l’investigador.

“Podem imaginar-lo com un castell de cartes. Si treus la carta de la fila inferior (DNMT3A) acaben caient totes les capes superiors, com és el cas de l’oncogèn MEIS1. La troballa, a més de la seva utilitat en la predicció de pacients amb leucèmies de mal pronòstic, suggereix que aquest subtipus de leucèmia podria ser sensible a fàrmacs que tinguessin com a diana els dos gens estudiats”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.