Descoberta una nova funció de la proteïna Mtl1 per regular l’envelliment

Equip d’investigadors del Grup de Senyalització en Llevats, responsables de l’estudi publicat a Molecular Microbiology. D’esquerra a dreta: Núria Pujol, M. Ángeles de La Torre i Venkatraghavan Sundaram.

Equip d’investigadors del Grup de Senyalització en Llevats, responsables de l’estudi publicat a Molecular Microbiology. D’esquerra a dreta: Núria Pujol, M. Ángeles de La Torre i Venkatraghavan Sundaram.

El Grup de Recerca de Senyalització en Llevats de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) Fundació Dr. Pifarré i de la Universitat de Lleida (UdL) ha descobert una nova funció de la proteïna Mtl1 que pot ser crucial per comprendre el procés d’envelliment en els humans. Han trobat que aquesta proteïna ancorada a la paret de la cèl·lula és un detector eficient de la situació nutricional i és capaç de regular diferents rutes de senyalització relacionades amb l’envelliment dins de la cèl·lula.

L’equip de la doctora M. Ángeles de la Torre en col·laboració amb el doctor Jordi Boada del Grup de Fisiopatologia Metabòlica de l’IRBLleida —professors a la UdL i investigadors adscrits a l’IRBLleida— va evidenciar que els llevats sense la proteïna Mlt1 tenen un cicle vital molt més curt que els llevats que tenen grans quantitats d’aquesta mateixa proteïna i que, per tant, la proteïna Mlt1 tenia alguna relació amb el procés d’envelliment. En experiments posteriors, han vist que aquesta proteïna detecta els nivells de glucosa disponibles i que quan identifica una situació d’estrès nutricional, és a dir, la concentració molt baixa o la manca de glucosa, modula les cascades de comunicació intracel·lulars de les proteïnes TOR, Sch9 i PKA per alentir l’envelliment. Els resultats s’han publicat recentment en una de les revistes de més prestigi internacional en el camp de la microbiologia, Molecular Microbiology, i l’estudi ha estat finançat amb l’ajut BFU2012-31407 del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

L’estudi s’ha fet amb llevats de l’espècie Saccharomcyes cerevisiae. Els llevats són un bon model per a l’estudi de les vies de senyalització cel·lulars, ja que aquestes rutes estan molt ben conservades en les cèl·lules humanes. La comprensió dels processos biològics d’envelliment dels llevats pot aportar molts coneixements sobre els processos d’envelliment que tenen lloc a les cèl·lules humanes.

Actualment, no es coneix cap proteïna de seqüència homòloga a l’Mlt1 en els humans, però els investigadors postulen que en l’espècie humana poden existir proteïnes amb funcions i mecanismes similars als descrits en aquesta recerca. Des de la perspectiva mèdica, el fet que la proteïna Mlt1 sigui exclusiva dels fongs és de gran interès per a desenvolupar nous a fàrmacs antimicòtics centrats en aquesta diana terapèutica.

Article científic

Sundaram V, Petkova MI, Pujol-Carrion N, Boada J, de la Torre-Ruiz MA. Tor1, Sch9 and PKA downregulation in quiescencerely on Mtl1 to preservemitochondrialintegrityand cell survival. Mol Microbiol. 15 May 2015.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.