L’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han participat en un estudi internacional en què s’ha seqüenciat l’exoma complet (la part del gen que conté la informació que donarà lloc a les proteïnes) de 86 metàstasis cerebrals, tumors primaris i teixit normal. Les metàstasis procedien majoritàriament de càncers de pulmó (38 casos), de mama (21 casos) i carcinomes de cèl·lules renals (10 casos).
L’estudi revela que moltes metàstasis cerebrals evolucionen de forma independent i poden desenvolupar alteracions genètiques comunes que no es detecten en les biòpsies de tumor primari; un fet que succeeix en un 53% dels casos analitzats (figura 1). A més, de l’estudi també es desprèn que moltes d’aquestes mutacions genètiques s’associen amb la sensibilitat a determinades proteïnes (PI3K, AKT, mTOR, CDK) i als inhibidors d’HER2 i EGFR. Si tenim en compte que els tractaments per a les metàstasis cerebrals es dissenyen a partir de les mostres de tumor primari, la informació que aporta l’estudi és rellevant perquè identifica mutacions genètiques que no s’havien detectat fins ara, que són comunes en la majoria de metàstasis, i les associa amb diferents grups de proteïnes que podrien esdevenir dianes terapèutiques viables per a nous tractaments dirigits.
El Dr. Josep Tabernero, cap del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del VHIO, i un dels participants en l’estudi, explica que “la informació que aporta aquest estudi és rellevant perquè obre la porta a poder dissenyar en el futur tractaments més personalitzats per als pacients amb metàstasis cerebrals; una situació clínica en la història natural del càncer que actualment té molt mal pronòstic i per al que no disposem de tractaments molt eficaços”. “De moment, gràcies a aquest estudi, hem observat que hi ha característiques genètiques comunes en diferents mutacions que comparteixen moltes de les metàstasis cerebrals analitzades i, a partir d’aquí, cal seguir investigant en aquesta línia per confirmar que poden esdevenir dianes terapèutiques vàlides per al tractament”, assegura el Dr. Tabernero.
Un mosaic de mutacions genètiques amb informació rellevant per dissenyar teràpies dirigides
En un 53% dels casos analitzats en l’estudi s’ha observat almenys una alteració genètica no detectada en la biòpsia del tumor i en la majoria d’aquests casos, estan associades a una major sensibilitat a diferents grups de proteïnes, que podrien esdevenir vies per dissenyar teràpies individualitzades a partir d’inhibidors d’aquestes proteïnes.
“La descoberta que les mutacions genètiques de la metàstasi cerebral poden ser diferents de les del tumor primari del qual deriva, comporta un nivell extra de complexitat a l’hora de conèixer quines són les característiques de la malaltia i determinar el tractament òptim per als pacients. Si només tenim informació del tumor primari, no sabrem quines característiques té la metàstasi cerebral i com tractar-la. Això implica que hem d’estudiar i caracteritzar en profunditat no tan sols el tumor primari; però també les metàstasis cerebrals que genera per millorar el tractament” comenta el Dr. Joan Seoane, professor de la ICREA, director de la Recerca Translacional del VHIO a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i participant de l’estudi.
Per exemple, en l’estudi es va detectar que les alteracions que afecten la família de proteïnes CDK eren comuns en tota la sèrie de casos, amb 71 alteracions en 48 casos, que es produeixen en deu dels onze gens avaluats. De les 71 alteracions, 44 van ser compartides, set eren només en la mostra primària i vint eren només en la mostra de teixit de la metàstasi. Pel que fa a les mutacions que afecten el grup de proteïnes PI3K, AKT i mTOR, també eren freqüents, amb 43 alteracions en 37 casos que es produeixen en deu dels quinze gens avaluats. De les 43 alteracions, 24 van ser compartides, cinc tan sols es van detectar en les mostres primàries i catorze només es van detectar en les mostres de teixit.
L’estudi també ha revelat mutacions que prediuen la sensibilitat als inhibidors d’EGFR i d’HER2 (per exemple trastuzumab, gefitinib, cetuximab, erlotinib, lapatinib) en 26 casos, en dos dels quatre gens avaluats.
Un càncer amb poques opcions de tractament
Les metàstasis cerebrals, especialment les que procedeixen de melanomes i carcinomes de pulmó i de mama, són el tumor més freqüent en el cervell. Cada any se’n diagnostiquen uns 200.000 casos només als Estats Units, i la mitjana de supervivència oscil·la entre els tres i els 27 mesos després de la disseminació metastàtica en el cervell. Per desgràcia, les opcions de tractament són limitades, i la majoria dels assaigs clínics actuals als Estats Units exclouen els pacients amb metàstasis cerebrals.
Les metàstasis cerebrals representen una necessitat no satisfeta en l’atenció oncològica actual. Aproximadament entre un 8 i un 10% dels pacients amb càncer desenvoluparà metàstasis cerebrals, i més de la meitat d’aquests pacients morirà en pocs mesos després del diagnòstic. Per aquest motiu, l’estudi publicat a Cancer Discovery suposa un avenç notable per a una malaltia encara desconeguda i sense un tractament clar.
InfoICS 