Els joves aprenen a comportar-se segons rols sexistes i, de vegades, es despreocupen de l’ús del preservatiu

Un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, IDIAP Jordi Gol, analitza si el gènere influeix en la percepció del risc d’infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats en els joves.

Tant les noies com els nois, per diferents motius, no sempre fan ús del preservatiu en les seves relacions. Un estudi qualitatiu basat en entrevistes individuals i en grups de tres joves (autòctons d’àmbit rural i urbà, magrebins i llatinoamericans), posa de manifest, segons la metgessa Silvia Saura, que els joves es despreocupen sovint de l’ús del preservatiu “les noies perquè diuen sentir-se molt enamorades i perden, fins i tot, la seva capacitat d’autocuidarse, arribant a consentir relacions sense preservatiu, malgrat el risc d’embarassos no desitjats o d’infeccions de transmissió sexual”. En el cas dels nois, expliquen que perden el control en el moment del sexe, de manera que esdeixen portar i obvien l’ús del preservatiu.

Per a la metgessa i investigadora de l’IDIAP Jordi Gol, Silvia Saura “laconfiança en la parella es mostra com un dels motius per no usar el preservatiu, ja que quan ho fan sense utilitzar-lo tenen un sentiment d’’unió’ amb la parella.

‘Estar junts’ podria ser una al·lusió al fet que l’ús del condó genera desconfiança en una parella estable, i la desconfiança introdueix un cert grau de distanciament”. En les relacions esporàdiques ja s’assumeix un cert grau de desconfiança, ja que a tothom se li pressuposa la llibertat d’haver tingut una relació sexual amb una altra persona la nit abans. Però tots aquests significats no són compatibles amb la definició de parella, on aquest grau de llibertat noés habitualment assumible pels seus membres.

D’altra banda, s’ha observat també que la gestió que el jovent fa dels riscos associats a la sexualitat està molt influenciada pels processos psicosocials, de manera que, com diu Silvia Saura “hem observat una masculinització de la sexualitat femenina, és a dir, més relacions esporàdiques i sense preservatiu, però elles són censurades i estigmatitzades per això, de manera que hi ha una gestió difícil entre la permissivitat de les normes sexuals en el moment actual i en el nostre entorn, i la persistència de les ideologies sexuals; mentre que en l’entorn masculíaquesta pràctica del sexe, dóna prestigi i reafirma la identitat masculina”.

L’entorn familiar i l‘educatiu no acaben de millorar aquesta percepciósexista de la sexualitat en funció del gènere.

De manera que, en l’àmbit familiar, els missatges semblen orientar-se exclusivament a la prevenció d’embarassos i, a més, fan mésresponsables les noies que els nois d’aquesta situació. I en els entorns educatius se centra quasi tot en la biologia de la reproducció i anticoncepció, obviant els aspectes psicosocials que són tan importants i que van lligats a la construcció de les identitats de gènere.

En relació amb els professionals sanitaris, els joves creuen que els poden ajudar a resoldre problemes referents a malalties, però mostren certa desconfiança cap a ells, ja que també els veuen com algú que els pot jutjar i reprovarles seves conductes.

Finalment, cosa que preocupa a l’equip investigador “la majoria dels joves no tenen la percepció de risc d’infeccions de transmissió sexual (ITS). És un tema que veuen com dicotòmic: els passa als altres, no a ells; en altres classes o grups socials (de vegades associen la quantitat i la llibertat en l’activitat sexual amb les ITS, cosa que no ha de ser necessàriament així, si s’utilitza adequadament la contracepció. Sembla un enfocament moralista de la qüestió de les ITS) i en països subdesenvolupats”.

Per al grup investigador de l’IDIAP aquests resultats el porten a plantejar dues propostes de futur. Una per a les institucions sanitàries, a les quals demanen que els seus professionals reflexionin sobre els coneixements que els caldria tenir en relació amb la sexualitat, sobre l’emissió de judicis de valor quant a conductes o actituds de la joventut i, finalment, sobre la seva preparació i disposició per parlar sobre sexualitat a la consulta. I a les institucions educatives, els plantegen la necessitat d’implementar estratègies en què els joves trobin un espai on poder elaborar una consciència crítica de la influència que els factors psicosocials tenen sobre el seu comportament sexual i elsriscos que comporta per a la seva salut sexual i reproductiva seguir patrons sexistes.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.