Vehicles de la Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Ja fa temps que la importància d’un hospital es mesura per factors diferents a les dimensions del centre i al nombre de llits de què disposa. En els darrers anys, la tendència dels hospitals ha estat reduir les estades hospitalàries i substituir-les per l’atenció ambulatòria, sempre que la situació clínica del pacient i el tractament que se li ha d’administrar ho facin possible. La reducció dels ingressos hospitalaris permet augmentar la seguretat clínica dels pacients minimitzant els riscos d’esdeveniments adversos, per exemple les infeccions intrahospitalàries. És en aquest context que s’han desenvolupat fórmules alternatives a l’hospitalització convencional, en l’aplicació de les quals l’Institut Català de la Salut (ICS) ha estat pioner. Entre aquestes innovacions assistencials destaquen l’hospitalització a domicili, els hospitals de dia i la cirurgia major ambulatòria, a més de les unitats de curta estada, de subaguts i de diagnòstic ràpid.
L’hospitalització a domicili és un recurs assistencial que consisteix a atendre a casa pacients que requereixen atenció sanitària pròpia de l’hospitalització. Aquestes persones reben els mateixos tractaments i les mateixes cures que rebrien si estiguessin ocupant un llit en un hospital. Si es donen certes condicions, es poden obtenir al domicili els mateixos resultats clínics que s’aconseguirien en una unitat d’hospitalització del centre, amb l’avantatge que es millora el confort dels pacients i es disminueix el risc de patir esdeveniments adversos. L’ingrés al domicili és voluntari i els pacients han de complir diversos requisits, com ara que la seva situació clínica sigui estable, que disposin d’una persona cuidadora durant tot el dia i que el seu habitatge tingui unes condicions mínimes per acollir una persona malalta. Els pacients reben la visita diària d’un professional d’infermeria i, quan és necessari, d’un professional mèdic. Si la situació dels malalts s’agreuja, se’ls trasllada immediatament en ambulància a l’hospital. Segons les enquestes realitzades, el nivell de satisfacció de les persones ingressades al seu domicili és molt elevat.
Set dels vuit hospitals de l’ICS (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias de Badalona, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa i Viladecans) disposen d’unitats d’hospitalització a domicili. L’any 2014, aquests centres van donar 5.460 altes a pacients ingressats al seu domicili, un 6,08% més que l’any anterior. En total, tres de cada cent altes realitzades en els set hospitals van correspondre a hospitalització domiciliària. Els motius d’ingrés a domicili més freqüents van ser l’assistència posterior a una intervenció quirúrgica, la pneumònia i altres malalties respiratòries, i les malalties cardíaques.
Tractament complex ambulatori
Una altra fórmula assistencial innovadora són els hospitals de dia. Es tracta d’un recurs que s’ha anat consolidant durant els darrers anys als centres de l’ICS i que permet oferir als pacients tractament complex de manera ambulatòria, estalviant-los l’ingrés hospitalari.
Els hospitals de l’ICS disposen d’hospitals de dia polivalents, destinats sobretot a pacients crònics que necessiten rebre tractament de dispensació hospitalària i un seguiment específic. També tenen hospitals de dia especialitzats en patologies concretes, com ara càncer, insuficiència cardíaca, malalties endocrinològiques i metabòliques, VIH-sida, trastorns de l’alimentació o patologies cròniques dins del Pla de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya. Alguns centres, com Vall d’Hebron, Germans Trias i l’Arnau de Vilanova, també disposen d’hospitals de dia per a pacients pediàtrics. El 2014, els hospitals de dia dels centres de l’ICS van dur a terme 263.323 sessions de tractament, un 7,74% més que les que es van realitzar l’any anterior i un 47% més que les que es van fer el 2009.
Operacions sense necessitat d’ingrés
La cirurgia major ambulatòria també permet reduir els ingressos a l’hospital. Tradicionalment, els pacients romanien ingressats a l’hospital diversos dies, abans i després de la intervenció, moltes vegades per sobre del que seria recomanable atenent els riscos que comporta l’ingrés hospitalari. Avui dia, gràcies a l’avenç de les tècniques quirúrgiques i anestèsiques, la majoria de pacients ingressa el mateix dia de l’operació i bona part també marxa a casa el mateix dia. L’èxit de la cirurgia major ambulatòria ha permès, per una banda, augmentar la seguretat clínica dels pacients i alliberar recursos d’hospitalització i, per l’altra, millorar l’accessibilitat de les persones que realment necessiten ser hospitalitzades en una planta convencional.
L’any 2014, els centres de l’ICS van dur a terme 41.586 intervencions de cirurgia major ambulatòria, un 4,04% més que el 2013. Aquesta xifra representa prop del 42% de totes les intervencions de cirurgia major que es realitzen als hospitals de l’empresa pública.
Pioners en unitats de curta estada
Els centres de l’ICS han estat pioners en la posada en marxa d’unitats de curta estada, tant quirúrgiques com mèdiques i d’urgències. Les primeres permeten optimitzar els recursos hospitalaris dels pacients quirúrgics que han d’estar ingressats menys de 72 hores. Aquestes unitats estan operatives de dilluns a divendres. Les operacions dels pacients que hi ingressen es programen entre els dilluns i els dimecres; així, s’alliberen llits per al cap de setmana i s’optimitzen recursos que es posen a disposició dels pacients que els necessiten.
Les unitats de curta estada mèdiques i d’urgències ingressen pacients procedents dels serveis d’urgències que requereixen un tractament intens i curt en règim d’hospitalització, que es continua posteriorment de manera ambulatòria. Els principals motius d’ingrés en aquestes unitats són la insuficiència cardíaca, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i la patologia infecciosa.
Memòria d’activitat 2014
Aquestes dades es desprenen de la Memòria d’activitat de l’ICS 2014, que ara es publica i que recull l’activitat assistencial desenvolupada en els centres de l’organització, la morbiditat de la població atesa en atenció primària, la prevalença de les malalties cròniques més importants per edat i sexe, els resultats qualitatius derivats de l’activitat d’atenció primària, les patologies més freqüents i més complexes ateses als hospitals, les dades dels procediments terciaris i d’alta complexitat duts a terme, les llistes d’espera dels catorze procediments garantits i una anàlisi de la casuística hospitalària.
A més de donar a conèixer els projectes estratègics més rellevants, també presenta les notícies més destacades sobre gestió econòmica, innovació i millores assistencials, qualitat, recerca, docència, professionals, ciutadania, responsabilitat social corporativa, presència de l’ICS a la xarxa i nous equipaments. Com a novetat, en aquesta edició es dedica un apartat als sistemes d’informació.
InfoICS 