Un estudi internacional, aleatoritzat, de fase III, ha analitzat mitjançant biòpsia líquida (BEAMing) l’ADN de 503 pacients amb càncer colorectal metastàsic per a detectar mutacions dels gens KRAS, PIK3CA i BRAF en els tumors. A aquests pacients, que ja havien rebut diverses línies de tractament, se’ls va administrar el fàrmac regorafenib o bé placebo. Regorafenib és un inhibidor de diverses proteïnes implicades en l’oncogènesi i l’angiogènesi del tumor.
Els resultats de l’assaig van ser dobles: d’una banda, mitjançant biòpsia líquida es van detectar de forma fàcil diverses mutacions associades al tumor. En concret, en un subgrup de 41 pacients que havien rebut teràpia anti-EGFR es va identificar que tenien mutacions en KRAS adquirides durant el curs de la seva malaltia. Amb la biòpsia de teixit és difícil aconseguir dades tan exactes i pot provocar que els tractaments que es donen als pacients no siguin els més adequats. D’altra banda, l’estudi també conclou que el fàrmac regorafenib és efectiu en pacients amb mutacions en KRAS i PIK3CA.
“Aquest és el primer estudi ampli que s’ha realitzat per comparar les dades de la biòpsia líquida amb les de la biòpsia de teixits convencional i els resultats apunten que amb la nova tècnica (BEAMing) podem aconseguir més informació sobre la mutació del tumor durant la malaltia i afinar més la teràpia dirigida per a cada tipus de pacient i això podria tenir un impacte molt elevat en la pràctica clínica, ja que es podran investigar noves aplicacions d’aquesta tecnologia”, assegura Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del VHIO, que ha codirigit l’estudi.
La importància d’aquest assaig rau en el fet que, fins ara, en la majoria d’estudis publicats que han investigat l’ús d’ADN en sang per determinar el genotip del tumor ha participat un nombre relativament petit de pacients, cosa que limita la seva rellevància i capacitat d’investigar possibles correlacions entre el genotip i el resultat clínic. A més, la majoria dels estudis van avaluar un sol gen (per exemple, KRAS) i utilitzaven tecnologies que no estan disponibles comercialment. L’estudi CORRECT va implicar un gran nombre de pacients, la qual cosa facilitava anàlisis correlatives que van mostrar beneficis clínics del regorafenib en tots els subgrups on s’havien detectat mutacions.
La biòpsia líquida facilita l’anàlisi de les mutacions i la millora de les teràpies dirigides als pacients
El genotip del tumor té un paper important en la resistència als fàrmacs en pacients amb càncer colorectal metastàtic, però el genotip que s’obté en el moment del diagnòstic pot variar després de diverses línies de tractament. Per aquest motiu, l’anàlisi d’ADN mitjançant biòpsia líquida ofereix clars avantatges sobre l’anàlisi d’ADN amb biòpsia de teixits, i està començant a guanyar pes en el camp de l’oncologia.
La biòpsia líquida, també coneguda com a test de biomarcadors basats en la sang, és un mètode ràpid i simplificat per determinar l’estat de mutació dels gens RAS (KRAS i NRAS) en tumors, ja que només requereix una única extracció de sang, en comptes d’una biòpsia de teixit o un procediment quirúrgic. A més, proporciona resultats de l’estat de la mutació en pocs dies, fet que ajuda a decidir el tractament més específic i dirigit per a cada cas. Es tracta d’un pas més en la medicina personalitzada que s’està impulsant des del VHIO per poder avançar cap a tractaments més dirigits, en funció del tipus de càncer i de pacient.
Tot i que la biòpsia líquida encara té alguns interrogants que cal resoldre com la possibilitat que no tots els tumors alliberin una quantitat suficient d’ADN en la circulació de sang com per facilitar-ne la detecció, així com la impossibilitat d’assignar un genotip específic per a cada tumor particular en pacients amb múltiples metàstasis, el cert és que l’estudi CORRECT assenyala que la biòpsia líquida podria convertir-se en una eina indispensable en la pràctica clínica.
Sobre el càncer colorectal
El càncer colorectal és el segon tipus de càncer més comú del món, amb una incidència estimada de més d’1,36 milions de nous casos anuals. Es calcula que cada any es produeixen al món unes 694.000 morts per aquest càncer, cosa que suposa un 8,5% de totes les morts per càncer i la quarta causa més comuna de mort per aquesta malaltia. Prop del 55% dels casos de càncer colorectal es diagnostiquen en zones desenvolupades del planeta i les taxes d’incidència i mortalitat són considerablement més altes entre els homes que entre les dones.