Un estudi de l’IDIAP afirma que estar més de sis hores assegut s’associa a obesitat, malalties cròniques i mortalitat

L’estudi SEDESTACTIV de l’IDIAP Jordi Gol vol avaluar l’efectivitat d’una intervenció educativa per ajudar a reduir les hores que les persones amb sobrepès i obesitat moderada estan assegudes. Per tal de portar a terme aquest estudi, prèviament, el grup d’investigadors ha desenvolupat el projecte “Com reduir les hores d’estar assegut en persones amb sobrepès i obesitat moderada?: l’opinió dels pacients en atenció primària”; per conèixer què pensen els pacients sobre el fet d’estar asseguts molt de temps i quines poden ser les barreres o les ajudes que troben per iniciar canvis a la seva vida i reduir aquestes hores.

Es tracta d’un estudi qualitatiu descriptiu on es van incloure pacients d’entre 25 i 65 anys amb sobrepès i/o obesitat moderada que passaven més de sis hores diàries asseguts. Es van realitzar deu entrevistes: cinc van ser entrevistes individuals i cinc van ser entrevistes en grup. Un moderador expert els preguntava l’opinió sobre el fet d’estar asseguts moltes hores i les conseqüències que té, la predisposició per canviar aquesta conducta (segons aspectes motivacionals i de confiança), les seves propostes i quins factors hi poden influir (quins factors consideraven barreres i quins, facilitadors del canvi, que els permet reduir les hores que estan asseguts); també, com pensaven que se’ls podia ajudar des de l’atenció primària.

Les opinions dels participants

Segons els autors de l’estudi “majoritàriament, no són conscients i se sorprenen quan veuen la quantitat d´hores quepassen asseguts, tot i que consideren que estar assegut és una conducta normal i plaent”.

Entre els participants que passen moltes hores asseguts, s’han trobat tres tipus de perfils: els treballadors amb feines sedentàries, de tipus administratiu o que atenen el públic, que passen moltes hores asseguts a la feina perquè treballen sobretot amb l’ordinador; les mestresses de casa i els jubilats, sobretot a la tarda, perquè miren la televisió, i les persones que estudien o fan formació continuada, que estan hores assegudes a classe i mentre fan els deures.

Desconeixen les conseqüències negatives per a la salut a llarg termini, però es mostren conscients que passar tantes hores asseguts els comporta problemes de salut físics com dolor a l’esquena, augment del pes, problemes a les articulacions i la circulació; i, mentalment, es troben cansats i de mal humor. Per això, molts dels pacients participants a l’estudi reconeixen que “s’havien plantejat la necessitat d’estar menys temps asseguts”.

De la mateixa manera, però, la majoria reconeix poca implicació per canviar les coses, per iniciar activitats i evitar el fet d’estar asseguts. I ho justifiquen per la dificultat de canviar rutines familiars i, especialment, laborals com ara el ritme de treball, el tipus de treball davant ordinador, etc. A més, molts reconeixen que quan fan activitats en temps d’oci són també passives: com ara anar al cinema o mirar la televisió, jugar a videojocs, etc.

Com a elements facilitadors per al canvi, els participants reconeixien que se senten millor després de fer alguna activitat que impliqui moviment, si disposen de temps per poder fer activitats físiques, sobretot a l’aire lliure i en companyia, i si estan en un entorn familiar físicament actiu.

Les propostes per evitar d’estar moltes hores assegut

Les propostes de canvi per estar menys hores assegut passen per prendre mesures simples aplicades a la vida quotidiana: aixecar-se més i fer activitats que impliquin moviment com, per exemple, a la feina: aixecar-se periòdicament a prendre aigua, parlar per telèfon de peu, prendre estones de descans per caminar i pujar o baixar escales; a casa: mirar la televisió mentre es planxa dempeus, aixecar-se durant els anuncis de la televisió, sortir a passejar en lloc d’estar-se a casa o fer bricolatge; en temps d’oci: treure el gos a passejar, jugar o anar al parc amb els fills, ballar, mirar la televisió mentre es fa exercici amb una bicicleta estàtica o jugar a videojocs que requereixin moviment; i en els desplaçaments: anar a peu enlloc d’estar assegut al cotxe o al transport públic.

Respecte a com els professionals d’atenció primària poden ajudar-los, creuen que és important la informació i els consells que els puguin donar els professionals sanitaris, prefereixen intervencions grupals i que aquests grups siguin homogenis quant a l’edat o el tipus de feina.

Per als investigadors és fonamental “conscienciar els pacients sobre les hores que passen asseguts i la importància de reduir-les per aconseguir beneficis per a la seva salut, tant a curt com a llarg termini”. I consideren bàsic aquest treball previ “per conèixer les seves opinions, cosa que ens permetrà dissenyar una intervenció més centrada iadaptada als pacients i que pugui ser fàcilment aplicable pels professionals de l’atenció primària”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.