Germans Trias millora la força del batec del cor de ratolins amb infart mitjançant bioimplants amb cèl·lules mare de la sang del cordó d’humans

logo-SCTMQuan es produeix un infart de miocardi, el cor perd força per bategar a causa de la mort de les cèl·lules de l’àrea lesionada, que han deixat de rebre sang des de les artèries coronàries. Aquest fet, en funció de la gravetat, pot condicionar la capacitat per dur a terme activitats de la vida diària, així com la qualitat i l’esperança de vida. Recuperar part de la força per bombejar la sang és un dels objectius que persegueixen els professionals que estudien la regeneració del cor. El grup de recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l’Institut Germans Trias ha ratificat en els últims mesos que les investigacions que està duent a terme ho aconsegueixen. Així es publica avui a la revista Stem Cells Translational Medicine.

L’any 2013 aquest grup ja va demostrar la capacitat d’un tipus de cèl·lules mare derivades de la sang del cordó umbilical d’humans, anomenades mesenquimals, per formar petits vasos sanguinis a l’àrea infartada del cor de ratolins i reoxigenar-la. Les cèl·lules es van introduir en forma de pegat (bioimplant) acompanyades d’una proteïna anomenada fibrina que ajudava a fixar-les per damunt de la zona infartada. Així es va constatar que al cap d’un mes es produïa una disminució significativa de la mida de l’infart.

El següent pas ha estat estudiar la millora de la funcionalitat del cor gràcies a aquest sistema. I el resultat ha sigut positiu: els ratolins tractats amb les cèl·lules mesenquimals després d’un infart han augmentat un 21,6% la força del batec cardíac per bombejar la sang. L’estudi, liderat pel Dr. Antoni Bayés-Genís, s’ha fet en col·laboració amb el grup de Teràpia Cel·lular de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) i està finançat, en part, per la Fundació La Marató de TV3. 

Infart i necessitat de regenerar el cor 

Quan es produeix un infart, la sang deixa de circular i de nodrir correctament les cèl·lules del múscul cardíac. Com a conseqüència, s’alteren irreversiblement, moren i generen una cicatriu no contràctil que afecta la capacitat de bategar del cor. Actualment, a més dels tractaments farmacològics i quirúrgics convencionals dirigits a recuperar els vasos sanguinis de la zona afectada, l’única opció terapèutica que garanteix la plena recuperació funcional del cor és el seu trasplantament. Aquesta opció, però, queda molt limitada pel nombre de donants i per possibles reaccions de rebuig post-trasplantament. És per això que s’intenta desenvolupar noves estratègies per implantar cèl·lules mare que regenerin el teixit. Entre aquestes hi ha les que procedeixen de la sang del cordó umbilical, i un tipus són les mesenquimals. 

Una línia de recerca que té més d’una dècada 

Les cèl·lules mare mesenquimals són multipotencials, és a dir, amb capacitat per convertir-se en diversos tipus de cèl·lules: òssies, de cartílag, de greix, musculars o neuronals. L’any 2007, els mateixos investigadors van demostrar la presència d’aquestes cèl·lules a la sang del cordó umbilical i van plantejar el seu possible ús per a la regeneració cardíaca. En aquesta línia treballen des d’aleshores.

Fixar les cèl·lules a la zona de l’infart

Un dels reptes ha estat trobar la forma més òptima d’introduir les cèl·lules mare a la zona de la infart, ja que altres grups han demostrat que alliberades com a injeccions directes o de forma intravenosa poden morir ràpidament o dirigir-se a altres òrgans. Per aquest motiu, els investigadors de Germans Trias barregen les cèl·lules amb fibrina, una proteïna que fa possible que s’adhereixin a la zona infartada i que hi romanguin al llarg de les quatre setmanes que dura l’estudi.

Futur: allargar la vida a les cèl·lules mesenquimals 

Vist que les cèl·lules redueixen la mida de l’infart i milloren la funció cardíaca, els investigadors estudiaran ara com allargar-los la vida un cop implantades, de manera que puguin aportar més beneficis. Més endavant, es plantejaria estudiar la seva seguretat i benefici en cors humans. També, vista la seva capacitat per generar nous vasos en zones que els havien perdut, “la troballa confirma el potencial d’aquestes cèl·lules per tractar altres malalties amb dèficit vascular com l’ictus o la malaltia arterial perifèrica, sense oblidar aplicacions generals en cirurgia vascular”, destaca el doctor Bayés-Genís, investigador principal de l’estudi.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.