L’IDIAP revela que la diabetis incrementa el cost anual per al sistema sanitari un 67%

L’estudi eCostesDM2 és un projecte de recerca liderat pels doctors Manel Mata, Didac Mauricio i Josep Franch, del Grup de Recerca en Diabetis a Barcelona de l’IDIAP Jordi Gol. L’objectiu és determinar els costos directes que suposa l’atenció a la població amb DM2 a l’ICS durant l’any 2011, i comparar aquests costos amb els de la població no diabètica.

Es van incloure 126.811 persones amb DM2 emparellades amb 126.811 sense DM2, de la mateixa edat (amb un màxim de diferència de dos anys), del mateix sexe i ateses pel mateix metge.

El primer que es va haver de fer és delimitar què entenem per costos i quins es van poder analitzar a partir de les dades disponibles. Els investigadors expliquen que, per a aquest estudi, es van considerar com a costos directes “les visites ambulatòries, ja siguin al metge de família o a l’especialista; les hospitalitzacions; el cost dels medicaments i dels papers reactius; el cost de les exploracions complementàries i el de les complicacions, com pot ser la insuficiència renal, entre d’altres”. Com a costos indirectes l’estudi ha considerat la incapacitat laboral transitòria.

Resultats

El resultat principal és que un pacient que pateix DM2 suposa un 67% més de cost que el d’una persona de la mateixa edat i sexe que no té diabetis. El cost anual d’un pacient amb DM2 arriba als 3.497 euros, i el cost anual d’un pacient no diabètic és de 2.091 euros.

De fet, s’observa que la diferència de costos en els homes és una mica superior (arriba al 70%) que la mitjana (67%), mentre que en les dones la diferència de costos entre pacients amb DM2 i sense DM2  és una mica més baixa (64%).

L’anàlisi de costos per partides va posar de manifest que la partida que suposa més costos és l’hospitalització per complicacions i després la farmàcia, seguida de les consultes a l’atenció primària.

De la mateixa manera, els investigadors comenten que “hem observat que el tractament farmacològic representa el 27% del cost total de la DM2, i que un mal control glucèmic també suposa un encariment dels costos en un 21%;  de manera que un pacient amb un control glucèmic HbA1c  < 7 % suposa un cost de 3.062 euros anuals i un pacient amb HbA1c > 7 % suposa un cost de 3.718 euros”.

Les complicacions també impliquen un increment de costos respecte dels de la població no diabètica.

Els investigadors del projecte conclouen que “hem observat, doncs, que un diabètic té més risc de presentar complicacions (aproximadament entre dues i quatre vegades més risc), que aquestes complicacions dupliquen el cost de l’atenció i que un bon control metabòlic pot reduir el nombre de complicacions entre un 25 i un 50%. És a dir, els pacients que presenten un bon control metabòlic i sense complicacions gasten menys diners”. Per tant, la seva reflexió és “si volem estalviar diners, hem de gastar-ne, ja que assolir el bon control implica reforçar les mesures terapèutiques (com són els estils de vida i els fàrmacs) i un seguiment clínic acurat, intervencions que també costen diners”.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.