Oriol Bestard, Israel Molina i Francesc Gudiol són els guanyadors dels Premis de Recerca de l’ICS 2015  

guanyadors_recerca_ICSL’Institut Català de la Salut (ICS) ha donat a conèixer, en el marc de la 7a Jornada de Recerca de l’organització, els guanyadors del nou Premi a l’Investigador Jove i el Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS 2015. El primer ha recaigut ex aequo en els investigadors Oriol Bestard de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i en Israel Molina del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El guardó a la Trajectòria Investigadora a l’ICS ha estat concedit a Francesc Gudiol, també de l’IDIBELL.

A continuació us detallem els currículums dels tres guanyadors dels premis entregats avui.

Guardonats amb el Premi Investigador Jove ex equo 2015

Oriol Bestard Matamoros (Barcelona, 1976) és doctor en medicina, especialista en nefrologia i, actualment, cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Universitari de Bellvitge. La seva recerca a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) es basa, precisament, en l’àmbit d’aquest tipus de trasplantaments i en els factors predictius de rebuig. Ha participat en diversos projectes de l’Institut de Salut Carlos III i ha publicat més de 50 articles científics que han obtingut un gran nombre de citacions. La seva tesi doctoral va tractar sobre la identificació de biomarcadors de la funció immunològica en el trasplantament renal.

Un dels aspectes més importants de la recerca del seu grup d’investigació és el desenvolupament de noves eines diagnòstiques, sensibles i no invasives, per predir el risc de rebuig del trasplantament. Recentment, han desenvolupat un nou mètode diagnòstic per detectar pacients que presenten rebuig a l’empelt, a partir de la resposta immunològica de memòria humoral específica (realitzada per un tipus de cèl·lules blanques del sistema immune, anomenats limfòcits B). Aquesta recerca ha permès la generació d’una patent, la llicència de la qual ha estat atorgada a una empresa biotecnològica britànica que s’encarregarà del seu desenvolupament comercial. Gràcies a aquest pas, el resultat de la recerca podrà incloure’s en la pràctica clínica habitual del trasplantament renal.

Israel Molina Romero (Barcelona, 1974) és doctor en medicina, especialista en medicina interna i, actualment, combina els càrrecs de responsable de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Universitari Vall Hebron i del Programa de salut internacional de l’ICS (PROSICS). Lidera diversos projectes d’investigació, una bona part des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). En destaca el projecte europeu Berenice, que cerca un fàrmac més eficaç i menys tòxic en el tractament de la malaltia de Chagas a través de la nanotecnologia. Berenice és un projecte col·laboratiu que està finançat pel 7è Programa marc de la Comunitat Europea. El projecte es va iniciar el mes de setembre de 2012 i tindrà una durada de cinc anys.

Ha realitzat nombroses estades a l’Àfrica (a Angola) on ha teixit una col·laboració estreta amb l’Hospital Nostra Senhora da Paz de Cubal. També ha estat investigador becat al Brasil i realitza nombrosos estudis en col·laboració amb altres instituts de recerca de medicina tropical estrangers.

Guardonat amb el Premi a la Trajectòria Investigadora 2015 

Francesc Gudiol Munté (Barcelona, 1945) és doctor en medicina i cirurgia i, actualment, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, docent sènior del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge,  director del programa de Vigilància de les infeccions nosocomials als hospitals de Catalunya (VINCAT) del Departament de Salut i investigador de l’IDIBELL. La seva trajectòria professional ha estat lligada, sobretot, a l’Hospital de Bellvitge on ha treballat més de 40 anys. S’hi va incorporar com a metge adjunt del Servei de Medicina Interna, quan l’Hospital feia poc que s’havia inaugurat i, posteriorment, va ser cap del Servei de Malalties Infeccioses durant una llarga etapa. Com a professor de la Facultat de Medicina ha contribuït a la creació, desenvolupament i consolidació del que ara és el Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge.

Durant tota  la seva trajectòria ha impulsat i promocionat el treball en equip, sobretot des d’un vessant multidisciplinari i en col·laboració estreta amb els microbiòlegs clínics en el si de les Societats Catalana i Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica, de les quals ha estat president. Gudiol va crear l’any 1995 el Grup de Recerca en Patologia Infecciosa i Sensibilitat Antibiòtica, reconegut per la Generalitat com a grup de recerca consolidat (GRC), i forma part, com a cap de grup, de la Xarxa Espanyola de Centres d’investigació en Patologia Infecciosa  de l’Institut de Salut Carlos III.

Les seves línies principals de recerca han estat: la meningitis bacteriana (1980-2007), la pneumònia de la comunitat (1979-2012), les infeccions en pacients immunodeprimits (1985-2010) i  l’epidemiologia de les infeccions nosocomials i l’ús dels antimicrobians (actualment). És autor d’un important nombre de ponències i publicacions en revistes científiques nacionals i internacionals de gran prestigi.

La resistència als antibiòtics i les mesures per combatre-la centren la Jornada 

La Jornada, ha ha reunit uns 250 investigadors dels set instituts de recerca vinculats als hospitals i centres d’atenció primària de l’organització que han abordat, des de dos grans eixos, els avenços científics que s’estan duent a terme en el camp de les malalties infeccioses.

Aquests eixos han estat, d’una banda, els avenços destinats a aconseguir metodologies més ràpides que les actuals de diagnòstic de la resistència i sensibilitat als antibiòtics, per poder escollir l’antibiòtic més adequat en cada cas, i la revisió dels principals problemes de la resistència antimicrobiana, i, de l’altra, l’optimització de l’ús dels antimicrobians a l’atenció primària i la posada en marxa als hospitals de programes transversals per fer un bon ús dels antibiòtics.

Es calcula que, anualment, moren unes 700.000 persones a tot el món a causa de les resistències als antibiòtics i que la xifra mundial pujarà l’any 2050 fins a 10 milions de persones. Jordi Carratalà, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge i investigador de l’Institut d’Investigació de Bellvitge (IDIBELL), afirma que les estratègies per invertir aquesta tendència passen per “reservar els tractaments per a les persones que realment els necessiten, evitar l’automedicació i vendre antibiòtics únicament i exclusivament amb recepta.” Des del punt de vista de l’atenció primària, Josep Maria Cots, metge de família del CAP La Marina de Barcelona i investigador de l’Institut d’Investigació d’Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol),  ha remarcat la necessitat de conscienciar metges, farmacèutics i ciutadania sobre l’ús adequat dels antibiòtics i ha recordat que tan sols “dues de cada deu consultes per infeccions a l’atenció primària requereixen la prescripció d’un antibiòtic”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.