La Unitat Neonatal de l’Hospital Joan XXIII aplica la hipotèrmia terapèutica a nounats amb manca d’oxigen i sang al cervell

Unitat Neonatal HJ23La Unitat Neonatal del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona aplica la tècnica de la hipotèrmia terapèutica als nounats que pateixen una manca d’oxigen i de reg sanguini al cervell durant o després del naixement, una afecció denominada encelopatia hipòxico-isquèmica (EHI), amb l’objectiu de minimitzar les lesions que pot patir el nadó com a conseqüència d’aquesta alteració. Ha estat possible després d’un any de formació dels seus professionals, pediatres, infermeres i altres especialistes com cardiòlegs, neuròlegs i radiòlegs, i una vegada el centre sanitari ha pogut adquirir els aparells necessaris.

La tècnica consisteix a baixar la temperatura del nadó fins a 33 graus i mantenir-la durant 72 hores per reduir el número de cèl·lules que moren i aconseguir que les que viuen ho facin en millors condicions, per disminuir les lesions i augmentar les possibilitats que el nadó visqui una vida sense discapacitats. La hiportèrmia terapèutica és l’únic tractament disponible en l’actualitat, redueix 3-4 graus la temperatura, té un clar efecte neuroprotector i disminueix el dany cerebral. El reescalfament del nadó ha de ser lent, entre 0,2 i 0,5 graus per hora. Es tracta d’una teràpia segura, sense risc rellevant per al nadó, sempre que se segueixin estrictament els protocols. Les sis hores posteriors són fonamentals, i la identificació precoç i l’estabilització dels pacients candidats a hipotèrmia són clau.

La incorporació d’aquesta tècnica al Joan XXIII evita que els nadons que pateixen aquest quadre, uns 5 ó 6 a l’any, hagin de ser traslladats a Barcelona, amb les conseqüències que això comporta. La hipotèrmia terapèutica es recomana per a nounats de més de 34 setmanes de gestació i sense malformacions, i s’ha d’aplicar en les sis hores següents al part, quan més ràpid millor.

L’EHI és la causa més freqüent de coma neonatal, de convulsions neonatals i d’hipotonia neonatal. L’encefalopatia moderada té un 10% de risc de mort i entre els supervivents, un 30-40% tindran dèficits permanents. L’encefalopatia greu té un risc de mort del 60% i gairebé tots els que sobreviuen ho fan amb discapacitats. L’EHI apareix immediatament després del part, produeix una disfunció variable d’altres òrgans i sistemes i convulsions precoces.

Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.