Un estudi realitzat per investigadors de l’Hospital Universitari de Bellvitge a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), dirigit pel Dr. Isidre Ferrer, ha provat amb èxit un fàrmac que aconsegueix alentir la progressió de l’Alzheimer en models de ratolins. El tractament crònic amb aquest nou fàrmac cannabinoide retarda la neurodegeneració provocada per la malaltia i indueix una millora a nivell cognitiu en els animals tractats.
“L’estudi ha consistit a administrar durant cinc setmanes un fàrmac cannabinoide a models de ratolins amb Alzheimer en fases inicials, és a dir, en el moment en el qual comencen a aparèixer les primeres pèrdues de memòria. Un cop passat aquest temps, hem observat com els animals no només no presenten problemes de memòria, sinó que tampoc tenen dificultats en tasques d’aprenentatge”, explica la Dra. Ester Aso, primera autora de l’estudi i investigadora de l’Institut de Neuropatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
El fàrmac és una combinació de dues varietats de la planta del cànnabis que ja estan aprovades en el nostre país per tractar l’espasticitat associada a l’esclerosi múltiple i es troba actualment en fases avançades de desenvolupament clínic per a altres aplicacions terapèutiques. Una de les varietats de cànnabis que componen el fàrmac està enriquida en tetrahidrocannabinol (THC), principal compost psicoactiu del cànnabis amb nombroses propietats neuroprotectores, i l’altra està enriquida amb cannabidiol, que té efectes antioxidants i antiinflamatoris, entre d’altres, i, a més, mitiga l’efecte psicoactiu del THC. “Aquest és un fàrmac amb una combinació molt interessant que manté tots els efectes neuroprotectors del cànnabis sense produir efectes psicoactius per al malalt quan es fa servir a dosis baixes com les utilitzades en aquest estudi”, subratlla la Dra. Aso.
L’objectiu principal és millorar la qualitat de vida dels malalts mitigant l’efecte tòxic de les molècules associades a l’Alzheimer per retardar la progressió del procés neurodegeneratiu. “A nivell molecular hem comprovat que el tractament redueix els nivells d’una de les formes més tòxiques del pèptid amiloide, principal responsable del deteriorament neuronal en aquest model de la malaltia d’Alzheimer. També hem observat que en aquest model animal es redueix la inflamació crònica i es modifiquen algunes vies de senyalització cel·lular després del tractament. La suma d’aquests efectes podria explicar la millora a nivell cognitiu observada en els animals tractats”, afirma la Dra. Aso.
El següent pas serà realitzar un assaig pilot per avaluar l’eficàcia i seguretat del fàrmac en pacients que presenten els primers símptomes de la malaltia. La seguretat del fàrmac s’assumeix que serà elevada, ja que es tracta d’un producte prèviament aprovat per les autoritats sanitàries per a l’ús en malalts d’esclerosi múltiple i les dosis proposades en aquest estudi són molt més baixes que les màximes autoritzades, de manera que els efectes no desitjats en aquests pacients són poc probables. Actualment, el grup d’investigadors es troba buscant la financiació necessària per dur-lo a terme, ja que es mostren esperançats de poder millorar la qualitat de vida dels pacients d’Alzheimer, una malaltia que afecta entre el 5% i 8% de la població major de 65 anys i entre el 25% i 50% de la major de 85 anys a Espanya.
InfoICS 