Un estudi vol comprovar si els pacients diabètics amb malaltia mental greu estan pitjor controlats que els pacients diabètics que no presenten trastorns mentals

Logotip IDIAP Jordi GolUn estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, IDIAP Jordi Gol, vol comprovar si els pacients amb diabetis mellitus 2 i trastorns mentals greus presenten una mortalitat més elevada i un grau de control i evolució de la diabetis pitjor que els dels pacients amb diabetis mellitus 2 que no pateixen trastorns mentals greus.

Segons els autors de l’estudi, “Grau de control i evolució dels pacients amb diabetis mellitus tipus 2 i trastorn mental greu”, del qual ara tot just s’inicia l’anàlisi de dades, els pacients amb diabetis mellitus 2 que pateixen algun tipus detrastorn mental greu presenten un grau de control i evolució de la seva malaltia pitjor que el de la resta de pacients.

Això es deu al fet que són pacients en qui les característiques de la seva patologia i l’impacte que aquesta representa en tots els aspectes de la seva vida impliquen un risc més elevat d’un compliment terapèutic menor, i que són pacients que també poden presentar conductes insanes i que sovint mostren deixadesa pel que fa a les activitatspreventives.

La metgessa Anna Cartanyà, investigadora principal del projecte, diu que cal deixar clar que no s’ha de culpabilitzar el pacient d’aquest fet, ja que és degut “a la malaltia que pateix i a totes les conseqüències que aquesta té sobre la seva vida. Els trastorns mentals greus es defineixen per l’afectació de totes les esferes vitals: personals, familiars, laboral i socials”. I ho exposa més clarament amb un exemple “un pacient psicòtic que pensa que el persegueixen oque la gent el mira malament… no sortirà de casa per caminar o fer esport. A més, aquests pacients ja tenen més risc de patir malalties cardiovasculars perquè presenten més factors de risc com el tabaquisme, l’obesitat i la diabetis, incrementats pel seu tractament farmacològic. Si a més viuen sols, és difícil que facin una dieta saludable…Tot es vaencadenant”.

Tot plegat, fa que els investigadors parteixin de la hipòtesi que es tracta d’un grup de pacients del qual se sospitaque, el fet de patir un trastorn mental greu condiciona un pitjor control de la seva diabetis.

L’estudi

L’estudi, que suposa analitzar el seguiment realitzat a aquests pacients durant els darrers 8 anys, inclourà pacients majors d’edat assignats a equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut de tot Catalunya.

S’estima que s’inclouran uns 1.889 subjectes en el grup de diabetis mellitus 2 amb trastorn mental greu, i uns 7.556 en el grup dels pacients amb diabetis mellitus 2 que no tenen un trastorn mental greu.

El projecte es desenvolupa conjuntament amb els grups de Recerca de Trastorns Mentals i de Diabetis de l’IDIAPJordi Gol, coordinats per la metgessa Maribel Fernández San Martin i el metge Josep Franch Nadal, respectivament.

Objectius de l’estudi

Per a la metgessa Anna Cartanyà, investigadora de l’àmbit de l’Atenció Primària de Barcelona de l’IDIAP Jordi Gol, “els objectius principals són estimar la mortalitat dels diabètics amb trastorns mentals greus i comparar-la amb ladels pacients amb diabetis mellitus 2 sense malaltia mental greu. També, avaluar si hi ha diferències en el grau de control i d’evolució de la diabetis mellitus 2 en altres factors de risc, i en el compliment del tractament antidiabèticentre ambdós grups”.

De fet, els investigadors sospiten que el grau de control potser és pitjor; per això, diu Cartanyà “volem analitzar múltiples variables (i no només com tenen l’hemoglobina glicada, cosa que comportaria simplificar en excés el concepte de control diabètic) per saber què estem fent i què ens deixem de fer en aquests pacients, i si és diferent delque fem amb els diabètics sense trastorn mental greu”.

En definitiva, com diu la metgessa Anna Cartanyà :“el desitjable seria poder aplicar els resultats que s’obtindran a la consulta d’atenció primària. És a dir,que l’estudi serveixi de base per poder millorar l’atenció que els professionals oferim a aquests pacients; per saber si és necessari que tinguem una actitud més proactiva o si ens cal actuar de forma diferent a l’actual amb els pacients amb diabetis i trastorn mental greu. I no només em refereixo al vessantterapèutic, sinó a una visió integral del pacient, que és la forma que ens permetrà assolir un control millor de la seva malaltia, tant la somàtica com la mental.”

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.