Un estudi descriu un dels fenòmens de resistència a un nou fàrmac per al càncer de pulmó avançat

Les investigadores Felip i Vivancos, del VHIR, autores de l'estudi.

Les investigadores Felip i Vivancos, del VHIO, autores de l’estudi.

Una col·laboració entre investigadors clínics del Grup de Tumors Toràcics del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i el Grup de Genòmica del Càncer del VHIO, juntament amb investigadors del Dana-Farber Cancer Institute (Boston, Estats Units), entre altres, ha permès identificar per primera vegada un dels mecanismes de resistència a un nou fàrmac en assaig clínic per a càncer de pulmó avançat. La troballa, publicada avui a la revista Nature Medicine, ha estudiat l’ADN circulant en plasma (cfDNA) i en biòpsies de tumors de pacients amb càncer de pulmó no microcític avançat procedents d’un assaig clínic, i ha detectat mutacions de resistència a aquest nou tractament amb inhibidors de la mutació de la proteïna EGFR. 

Fa pocs anys la història del càncer de pulmó va començar a canviar gràcies al descobriment d’alteracions moleculars que van permetre iniciar el tractament amb fàrmacs molt més dirigits, com ja passava en altres tumors. Aquest és el cas de la mutació en la proteïna EGFR, un receptor de tirosina cinasa, present en aproximadament el 10% dels pacients afectats per un càncer de pulmó no microcític avançat i que porta a l’activació d’aquesta proteïna. Arran d’aquesta troballa van aparèixer els primers fàrmacs inhibidors d’EGFR, que es van aplicar amb èxit per a aquest subtipus de tumor de pulmó. Així, fàrmacs orals com el gefitinib, l’erlotinib o l’afatinib van incorporar-se als esquemes de tractament d’aquests tumors.

De mutacions d’activació a mutacions de resistència

Però, igual que en altres teràpies dirigides a esdeveniments moleculars, al cap d’un temps d’ús apareixen resistències. La manera de resoldre aquest problema és disposar d’un cert nombre de molècules actives contra les formes resistents i que es puguin fer servir de forma consecutiva. Així doncs, els pacients amb aquestes mutacions activadores que reben tractament amb inhibidors de tirosina cinasa EGFR, després d’un període de 9 a 14 mesos, desenvolupen resistències causades per noves mutacions –adquirides amb el temps. I aproximadament en el 50% dels pacients amb resistència adquirida als inhibidors de tirosina cinasa EGFR es detecta la mutació de resistència coneguda amb el nom de T790M. Per a aquest subgrup de pacients, el fàrmac objecte de l’assaig en què el VHIO participa des del seu desenvolupament precoç, té franca utilitat i ofereix taxes de resposta molt esperançadores, segons els resultats de l’assaig clínic AURA publicats el passat dijous 30 d’abril al New England Journal of Medicine (NEJM).

Aquest nou estudi, que es publica avui, identifica una altra mutació, és a dir, el taló d’Aquil·les d’aquest fàrmac. “Això és habitual en tots els fàrmacs que fem servir a la clínica”, explica la Dra. Enriqueta Felip, responsable del grup de recerca clínica de Tumors Toràcics del VHIO, “per això intentem desenvolupar constantment fàrmacs que puguin ser útils quan apareixen aquestes resistències. Aquest fàrmac en estudi és un inhibidor selectiu per a la mutació de resistència adquirida a EGFR però que no afecta EGFR no mutat, en això rau la seva selectivitat. Ofereix molt bones taxes de resposta, amb períodes d’uns deu mesos lliures de progressió de la malaltia un cop deixa de ser efectiva la primera bateria de fàrmacs, a causa de les resistències a altres tractaments previs”, continua la Dra. Felip, “aquesta informació ens permet conèixer millor el recorregut d’aquest fàrmac i ens prevé i prepara per al proper pas, fins i tot abans de la seva comercialització”. La Dra. Ana Vivancos, responsable del Grup de Genòmica del Càncer del VHIO, explica: “Conèixer aquesta nova mutació, saber quina és i quan apareix, ens permet saber què buscar en aquests pacients. És el camí indispensable per establir com defugir-la i cap a on encaminar el següent fàrmac dirigit. A més, no només sabem de quina mutació es tracta, sinó que sabem què passa i per quin mecanisme el pacient deixa de respondre al fàrmac”.

L’estudi, en què han participat de manera conjunta el grup de recerca clínica de Tumors Toràcics i el Grup de Genòmica del Càncer, ambdós del VHIO, sumats al grup del Dana-Farber Cancer Institute, ha identificat un dels mecanismes principals de resistència a aquest nou fàrmac, cosa que permetrà conèixer amb molta més precisió què passarà i, per tant, saber quines mutacions adquirides de resistència cal buscar davant d’aquests tractaments i definir així l’estratègia per desenvolupar les noves molècules que caldrà fer servir en aquest tipus de càncer.

Sobre el càncer de pulmó 

El càncer de pulmó és el més freqüent a tot el món, i cada any se’n diagnostiquen 1.400.000 nous casos. A Espanya se’n diagnostiquen uns 20.000 casos anuals, cosa que representa el 18,4% dels tumors entre els homes (18.000 casos) i el 3,2% entre les dones (2.000 casos), segons dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer. Un dels factors responsables de gran part dels càncers de pulmó és el tabac, de manera que s’ha observat una clara tendència descendent en el nombre de casos en aquells països en què ha disminuït el nombre de fumadors.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Notícia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.