Quatre hospitals catalans apliquen un tractament revolucionari amb l’ictus isquèmic

presentacio-revascatEls hospitals Vall d’Hebron, Clínic, Bellvitge i Germans Trias publiquen avui a la revista científica New England Journal of Medicine els resultats d’un assaig clínic que demostren l’eficàcia de desobstruir les artèries cerebrals afectades en els pacients amb ictus més complexos amb dispositius de nova generació introduïts per microcatèters.

Precisament, avui, una delegació catalana s’ha desplaçat a Glasgow (Escòcia) per explicar els resultats exitosos del projecte al congrés de l’Organització Europea de l’Ictus (European Stroke Organisation Conference). Les conclusions de l’estudi REVASCAT demostren que aquests pacients multipliquen per quatre les possibilitats de tenir més autonomia en les activitats bàsiques de la vida diària. Augmenten un 70% les opcions de recuperació de la capacitat funcional, redueixen a més de la meitat la mida final de l’infart cerebral causat per l’ictus i tenen una millor qualitat de vida.

“Aquests resultats mostren el compromís de millora del Govern i del Departament de Salut, amb independència de la situació econòmica”, ha valorat el conseller de Salut, Boi Ruiz, que ha aprofitat per posar en valor dos elements indispensables: l’organització sanitària pública excel·lent i el coneixement d’alt nivell i compromís dels neuròlegs del nostre país”.

En la mateixa línia, el director general de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante, també ha felicitat “els professionals de primer nivell” i ha destacat “l’estudi elevadíssim” del REVASCAT, que ha estat possible gràcies a “l’instrument excel·lent” de la xarxa d’atenció urgent de l’ictus a tot el territori.

Dávalos: “Estem davant d’una autèntica revolució”

“No estem davant d’un avenç, sinó d’una autèntica revolució”, ha resumit Antoni Dávalos, coordinador de l’estudi i director clínic de Neurociències de Germans Trias i del programa corporatiu d’ictus de l’Institut Català de la Salut (ICS), que ha ressaltat que aquests resultats han estat possibles gràcies a “la bona organització” del país en relació a l’atenció urgent de l’ictus.

“La neurologia catalana vascular és puntera”, ha afirmat el responsable del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral, Miquel Gallofré, que també s’ha desplaçat a Glasgow amb la comitiva d’experts catalans.

Entre novembre de 2012 i desembre de 2014, fins a 200 pacients catalans han participat en aquest treball d’investigació que, juntament amb els d’altres grups internacionals, ha estat un assaig clínic pioner en l’àmbit de la patologia vascular cerebral i realitzat en el marc del sistema sanitari públic català. El treball,  fet conjuntament  entre quatre hospitals de referència catalans, ha comptat també amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Pittsburgh (Estats Units).

L’ictus és una malaltia amb un impacte social molt alt. A Catalunya és la primera causa de mortalitat entre les dones, la tercera entre els homes i la primera causa de discapacitat. Es produeix per una alteració de la circulació de la sang al cervell i el tractament precoç és bàsic per aconseguir que el pacient es recuperi i minimitzar les seves seqüeles. En un 15% dels casos, la causa és una hemorràgia cerebral però els ictus més comuns són els isquèmics (85%), en què una artèria del cervell s’obstrueix per un trombe.

S’obre una nova etapa en el tractament de l’ictus isquèmic 

Fins fa poc, l’únic tractament eficaç de què es disposava per tractar l’ictus isquèmic era la trombòlisi endovenosa, però aquest tractament té una eficàcia molt limitada en els ictus greus i complexos, en què el trombe se situa en una artèria principal del cervell (prop d’un 25%). Això explica que en els últims anys un nombre creixent d’aquests casos s’hagi tractat amb teràpies endovasculars, fonamentalment la trombectomia mecànica. Aquest tractament no va demostrar ser eficaç respecte el tractament mèdic en els assaigs clínics inicials, el que va motivar la posada en marxa d’altres estudis que incorporaven modificacions metodològiques i tècniques importants. En aquesta línia, l’aportació de la investigació catalana ratifica els beneficis de l’ús dels catèters de nova generació, els quals tenen una malla (stent) que atrapa el trombe i després s’extreu.

El procediment emprat és d’una enorme complexitat, doncs, suposa arribar a àrees molt delicades del cervell per navegació endovascular i extreure el trombe mitjançant la introducció d’un catèter des de l’artèria femoral fins a l’àrea afectada. Només pot ser realitzat en hospitals terciaris amb professionals altament qualificats, com els hospitals que han participat en l’estudi –Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Clínic– que realitzen el 86% d’aquests tractaments complexos.

Una proporció elevada que, sumada al fet que s’ha inclòs a REVASCAT tots els pacients que complien els criteris d’inclusió de forma ininterrompuda durant dos anys en aquests centres, ha estat decisiva en els resultats de l’estudi.

L’organització de l’atenció és clau per reduir el temps

Catalunya compta amb una de les xarxes d’atenció per als pacients amb ictus en fase aguda més avançades del món, composta per hospitals terciaris, de referència i comarcals, 12 dels quals estan connectats pel sistema Teleictus 2.0. Coordinada pel Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral del Departament de Salut, aquesta xarxa uneix els esforços dels professionals dels hospitals, dels Sistemes d’Emergències Mèdiques (SEM) i de tota la xarxa sanitària, per atendre als més de 13.000 pacients que pateixen un ictus cada any a Catalunya. El sistema de Codi Ictus, que cobreix tot el territori des del 2006, fa possible que cada pacient sigui tractat de la forma més adequada i al més aviat possible, segons els seus símptomes i el lloc on hagi patit l’ictus.

La taxa de tractaments de reperfusió en pacients amb ictus a Catalunya és una de les més elevades del món. Aquesta informació és coneguda perquè tots els professionals implicats introdueixen els tractaments realitzats en un registre del Departament de Salut que s’audita periòdicament per assegurar-ne l’exhaustivitat. La xarxa catalana d’atenció aguda està preparada per poder incorporar els nous tractaments de manera immediata amb l’esforç i col·laboració dels professionals implicats.

L’objectiu de salut inclòs al Pla de salut 2011-2015 fixa en un 15% la reducció de la mortalitat per causa cerebrovascular de cara al 2020. En els últims tres anys, la taxa de mortalitat ja s’ha reduït un 6,2%.

Font: Departament de Salut.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.