Un estudi genòmic del VHIO classifica els tumors fibroepitelials de mama i prediu la seva evolució

Un estudi liderat pel grup de Genòmica Translacional del Vall d’Hebron Institut d’ Oncologia (VHIO) aconsegueix classificar les lesions fibroepitelials de mama segons les seves característiques genòmiques. Les noves troballes, publicats recentment a Molecular Oncology, permeten una classificació més objectiva, predir més adequadament el pronòstic d’aquestes lesions, de difícil maneig donada la seva gran variabilitat de pronòstic i evolució. Fins ara no hi havia cap estudi previ que hagués caracteritzat aquests tumors a aquest nivell ni que associés els resultats genòmics al seu pronòstic i evolució.

Les lesions fibroepitelials de mama engloben un grup molt heterogeni, des de lesions amb comportament benigne fins a lesions amb un comportament molt agressiu. Els tumors fibroepitelials de la mama representen fins a un 15% de les tumoracions que apareixen a la mama, sent en la seva gran majoria fibroadenomes i menys freqüentment tumors Filodes. Fins ara la classificació s’ha basat per criteris histològics més o menys subjectius, on el patòleg analitza el tumor sota el microscopi i el classifica en 4 grans grups. Aquesta classificació histològica és molt important ja que determinarà el tractament a seguir. A diferència del càncer de mama, en aquests casos pot diferir molt, des de la conducta expectant i l’observació, la enucleació simple del tumor, fins a un tractament quirúrgic i sistèmic agressiu. Per exemple, en un extrem es troben els fibroadenomes de mama que només necessiten una petita resecció de la lesió; i en l’altre extrem els tumors filodes malignes que sovint recidiven i necessiten ser tractats agressivament fins i tot amb quimioteràpia en alguns casos. A la zona intermèdia hi fibroadenomes atípics i tumors filodes benignes i fins i tot els anomenats intermedis. En general, encara que una bona cirurgia sol ser suficient per guarir a la pacient, algunes lesions fibroepitelials poden tornar a aparèixer i fins i tot metastatitzar a òrgans a distància.

Per primera vegada s’ha estudiat l’expressió gènica d’una sèrie àmplia d’aquests tumors i les troballes genòmiques han aportat dades molt més objectives sobre la seva classificació i diagnòstic del que permet la histologia. Segons explica la Dra. Maria Vidal, primera signant d’aquest treball, membre col·laborador del grup de Genòmica Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i oncòloga mèdica del grup de Càncer de Mama i Melanoma del VHIO liderat pel Dr . Javier Cortés: “Hem estudiat l’expressió de 105 gens en una gran sèrie d’aquests tumors i hem comparat, per primera vegada, el seu perfil genòmic amb la classificació genòmica clàssica del càncer de mama (Luminal A, Luminal B, Basal-like, HER2-enriquit i Claudin-low). Curiosament, hem observat que la majoria de lesions fibroepitelials de mama són identificades genòmicament com teixits normals de la mama. Ara bé, hi ha un subgrup de lesions fibroepitelials, la majoria dins dels tumors filodes, que classifiquem com tumors Basal-like o Claudin-low”. Aquests dos subtipus de càncer de mama són poc freqüents però molt agressius. I continua, “En la nostra sèrie, els tumors fibroepitelials identificats com Basal-like o Claudin-low van tenir un comportament molt més agressiu que les lesions identificades com a normals. Aquesta predicció del comportament va ser més òptima amb la classificació molecular que amb la classificació histològica. “

La utilització de la genòmica ha permès estudiar el comportament biològic d’aquests tumors més enllà de la seva morfologia. En definitiva, explica el Dr. Aleix Prat, investigador principal i responsable del grup de Genòmica Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) “els resultats genòmics ens indiquen que les lesions fibroepitelials de mama es poden classificar objectivament en base a dues grans processos biològics. D’una banda, l’índex proliferatiu del tumor i, d’altra banda, l’expressió de processos mesenquimals”. És a dir, si davant d’una lesió fibroepitelial, es troba un perfil genòmic altament proliferatiu i amb elevada expressió de gens mesenquimals, la lesió s’haurà de tractar quirúrgicament amb marges més amplis i requerirà un seguiment estricte. Per contra, davant d’una lesió fibroepitelial amb un perfil genòmic de baixa proliferació i amb una elevada expressió de gens epitelials, el seguiment o la simple enucleació serien suficients. El següent pas de l’estudi és validar aquestes troballes en sèries independents i, en un futur, valorar la incorporació del test genòmic en la pràctica clínica diària.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.