El Verge de la Cinta de Tortosa i l’Arnau de Vilanova de Lleida són els primers hospitals de l’ICS a nomenar caps de servei d’urgències

Dos hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), el Verge de la Cinta de Tortosa i l’Arnau de Vilanova de Lleida, ja han nomenat caps de servei d’urgències. Es tracta d’una nova designació que permet, amb una organització jeràrquica dels facultatius, igualar l’estructura del servei d’urgències a la de qualsevol altre servei de l’hospital.

Cal destacar que es tracta de dues professionals que provenen de l’especialitat de medicina familiar i comunitària. D’aquesta manera, es consolida el reconeixement dels facultatius d’aquesta especialitat en l’entorn hospitalari i, més concretament, en els serveis d’urgències. 

En el cas de l’Hospital Arnau de Vilanova, la persona designada per al càrrec és María José Abadías, amb 15 anys de trajectòria professional al servei d’urgències, tres d’ells com a coordinadora del servei.

A l’Hospital Verge de la Cinta, la professional nomenada és Maria Josep Rallo. Treballa a Urgències des de l’any 1997 i també ha ocupat el càrrec de responsable d’urgències des de fa nou anys.

Durant els propers mesos, tots els hospitals de l’ICS adoptaran aquesta nova organització del servei d’urgències.

Canvis en la jerarquització dels serveis hospitalaris

El Consell d’Administració de l’ICS va aprovar el mes de setembre de 2014 un canvi en les condicions necessàries per a la jerarquització dels serveis hospitalaris de l’ICS, regulats per l’Ordre de 18 de novembre de 1985, revisada l’any 1992. Aquesta Ordre vinculava la jerarquització dels serveis de l’ICS a una especialitat. El fet que l’especialitat d’urgències no sigui reconeguda a l’Estat espanyol, tot i que ho és a disset països europeus, impedia que els serveis d’urgències dels hospitals (SUH) tinguessin una estructura de comandament igual a la de la resta de serveis hospitalaris.

El màxim responsable de cada SUH de l’ICS, tal com succeeix en la majoria d’hospitals públics de l’Estat espanyol, ha estat fins ara la figura del coordinador. La funció del coordinador, càrrec proposat per la direcció de cada centre i nomenat pel director gerent de l’ICS, és harmonitzar l’actuació dels serveis que fan activitat assistencial en una estructura comuna (com ara consultes externes, bloc quirúrgic, etc.) i, en el cas dels SUH, té l’origen en els models assistencials d’urgències troncals en què cada servei hospitalari es feia càrrec d’una part de l’atenció urgent amb especialistes que es dedicaven a temps parcial a prestar aquesta atenció.

Des de fa anys, la tendència dels SUH (inclosos els SUH de l’ICS) ha estat tractar el procés d’urgències com un procés transversal, de manera que professionals de diferents especialitats —majoritàriament especialistes en medicina interna i medicina familiar i comunitària, però també d’altres com medicina intensiva, pneumologia, etc.— treballen a temps complet prestant atenció urgent i integren les plantilles estables dels SUH. Els pilars d’aquest model assistencial es poden resumir en els punts següents:

  • Generalització del triatge que permet, amb una valoració dels professionals assistencials per a cada pacient al cap de pocs minuts de la seva arribada al SUH i amb l’ajuda d’un programa informàtic validat, prioritzar l’ordre d’atenció dels pacients en funció de la seva gravetat potencial.
  • Estructura física dels SUH i distribució dels professionals i dels circuïts dels pacients en funció dels diferents nivells de gravetat.
  • Unitats d’observació d’urgències que permeten fer tractaments de curta durada, i observació en espera de proves diagnòstiques i noves valoracions, per tal de decidir amb més seguretat el destí més adequat dels pacients.
  • Alternatives a l’hospitalització convencional vinculades als SUH.
  • Pla de docència i recerca propis dels SUH.
  • Pla de qualitat i seguretat clínica específic dels SUH, amb indicadors que permeten l’avaluació i la millora contínua.

La importància d’aquest canvi normatiu radica en el fet que reconeix una realitat ja existent, que és que en els SUH hi ha professionals de més d’una especialitat, que tenen objectius assistencials, docents, de recerca i de gestió comuns i que, per tant, els SUH tenen l’estructura d’un servei al capdavant del qual hi ha un cap de servei. La jerarquització d’aquests serveis permet impulsar el desenvolupament del model assistencial, dóna estabilitat a les plantilles i fa molt més atractiva la carrera professional dels facultatius que hi treballen. D’altra banda, amb aquest canvi, els serveis d’urgències de l’ICS esdevenen capdavanters en aquest reconeixement, en comparació amb els SUH dels hospitals públics d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol.

Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.