Reconeixement a una recerca de l’IRBLleida sobre patologia ocular i malalties respiratòries amb el VI Premi Alcon a la Excel·lència Investigadora en Glaucoma

2015_03_06_VI Premi Alcon_cedida SEGUn equip d’investigació multidisciplinari de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV) ha estat guardonat amb el VI Premi Alcon a l’Excel·lència Investigadora en Glaucoma, en la modalitat d’equip emergent en investigació, per la recerca innovadora en malalties oculars i respiratòries. Mª Jesús Muniesa, investigadora a IRBLleida i metge adjunt al Servei d’Oftalmologia de l’HUAV va recollir el VI premi Alcon, en representació del grup de Medicina Respiratòria de l’IRBLleida. L’acte va tenir lloc el passat divendres dia 6 de març a l’Auditori del Cercle de Belles Arts de Madrid, seu del 10è Congrés de la Societat Espanyola de Glaucoma (SEG). El premi Alcon, dotat amb 2.000 euros, donarà una empenta a la recerca sobre patologia ocular i malalties respiratòries, a més de suposar un clar reconeixement a la bona coordinació dels esforços d’investigació entre diferents especialitats mèdiques a l’HUAV.

El grup de Medicina Respiratòria de l’IRBLleida, liderat pel Dr. Ferran Barbé – investigador de l’IRBLleida, Cap de Servei de Pneumologia de l’HUAV i professor de la Universitat de Lleida – investiga els vincles de la síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS) i les malalties oculars com el glaucoma i la síndrome de la parpella laxa (SPL). En concret, han descobert que els pacients amb SAOS que presenten SPL tenen més probabilitats de tenir glaucoma. Aquests resultats de recerca han estat publicats en revistes internacionals d’impacte com a British Journal of Ophtalmology, Journal of Glaucoma i Cornea, a més de resultar en una tesi doctoral.

El glaucoma

El glaucoma és la segona causa de ceguesa al món i la primera causa de ceguesa irreversible. Es calcula que la meitat de pacients que tenen glaucoma, no ho saben. D’acord amb els resultats, la Dra. Muniesa ressalta “la necessitat d’incorporar nous circuits en la pràctica clínica diària, com per exemple derivar els pacients amb la síndrome de parpella laxa diagnosticats al Servei d’Oftalmologia cap les Unitats especialitzades del Son per descartar un possible SAOS així com aprofundir en el diagnòstic i detectar els possibles casos de glaucoma”.

La síndrome de la parpella laxa

La síndrome de la parpella laxa (SPL) és sovint una afectació ocular poc diagnosticada que es caracteritza per unes parpelles superiors flàccides que de forma espontània o amb una mínima manipulació es dobleguen. Habitualment es detecta en homes de mitjana edat, amb sobrepès i que es queixen d’una sensació de tenir un cos estrany, cremor, llagrimeig i envermelliment als ulls. Aquesta patologia ocular s’ha de sospitar en qualsevol pacient obès amb els ulls plorosos i vermells de manera crònica. La SPL també pot ser un símptoma de pacients amb SAOS encara no diagnosticats.

L’apnea obstructiva del son

És una malaltia crònica molt freqüent que afecta al 10% de la població adulta de mitjana edat i la seva prevalença augmenta amb l’edat. Es caracteritza per episodis repetits d’obstrucció o col·lapse de les vies aèries superiors durant la nit. Aquests esdeveniments estan associats a una pitjor qualitat de vida, a la somnolència diürna excessiva i amb aquesta als accidents laborals i de trànsit, a la hipertensió arterial i a les malalties cardiovasculars i cerebrovasculars. Donada la associació del SAOS amb el glaucoma i la SPL, es recomana aprofundir en aquests diagnòstics.

Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.