El limfedema és una malaltia crònica ocasionada per un mal funcionament del sistema limfàtic que es manifesta principalment en forma d’inflor als braços o cames. El tipus més freqüent és el limfedema secundari –a conseqüència, sobretot, de l’extracció de ganglis limfàtics en cirurgia oncològica–, si bé el limfedema primari és també un problema rellevant, amb aproximadament 1 cas per cada 6.000 habitants.
La Dra. M. Lluïsa Catasús, del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari de Bellvitge, adverteix que el limfedema “no és una qüestió estètica, sinó una malaltia que causa dolor i problemes funcionals importants, sovint amb conseqüències en l’àmbit laboral; és una malaltia que evoluciona i que pot causar infeccions i altres complicacions greus, sobretot si no es tracta precoçment”.
Els propers dies 5 i 6 de març, l’Hospital Universitari de Bellvitge acollirà un Curs sobre Limfedema, organitzat conjuntament pel Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari de Bellvitge i per l’Associació Catalana d’Afectats de Limfedema (Limfacat) i la Federació Espanyola d’Associacions de Limfedema (Fedeal). El Curs es dividirà en una primera jornada adreçada exclusivament a professionals i una segona per a pacients. Hi participaran com a ponents experts en tots els aspectes assistencials i socials de la malaltia, i reunirà més de 250 assistents.
La Dra. Rosa Planas, cap del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari de Bellvitge, destaca que l’atenció òptima a aquesta patologia “s’ha de fer a través d’un equip especialitzat multidisciplinari, amb el qual s’aconsegueix una atenció integral i es facilita l’adhesió al tractament. Dins d’aquest equip, són fonamentals els metges rehabilitadors, el personal d’infermeria i els fisioterapeutes, en coordinació amb tècnics ortopèdics, psicòlegs o dietistes, entre d’altres especialistes”.
Segons la Dra. Planas, per avançar en la detecció i el diagnòstic precoç de la malaltia “és imprescindible que augmenti la conscienciació sobre la seva importància, començant per l’atenció primària”. En el mateix sentit, la Dra. Catasús adverteix que la malaltia no és encara prou coneguda pels professionals assistencials i que, a nivell ciutadà, “per desgràcia encara és freqüent pensar que tenir les cames inflades és una cosa normal que s’ha de patir en silenci”. Aquest desconeixement i infradiagnòstic, precisa, afecten sobretot el limfedema primari.
El tractament estàndard per pal·liar el limfedema és l’anomenada teràpia descongestiva complexa, consistent en una sèrie de mesures físiques aplicades durant un seguit de sessions per facilitar el drenatge del líquid limfàtic acumulat, al final de les quals s’aplica un embenat multicapa. Des de fa uns anys, centres com l’Hospital Universitari de Bellvitge assagen també un tractament quirúrgic del limfedema amb resultats esperançadors, tot i que encara no són òptims.
D’altra banda, en els pacients que han estat sotmesos a una extirpació quirúrgica de ganglis limfàtics és essencial la prevenció, amb mesures com ara la cura de la pell, la higiene, l’exercici o el control de pes, entre d’altres. Actualment, es calcula que un 30% dels pacients als quals s’extirpen els ganglis limfàtics desenvoluparan un limfedema.
El Curs està coorganitzat per l’Associació Catalana d’Afectats de Limfedema (Limfacat), creada l’any 2005 per promoure tractaments més efectius i donar suport als afectats. La Sra. Joana Pradas, presidenta de Limfacat, destaca que l’associació “ja té experiència en la celebració de cursos semblants; a més, periòdicament organitza tallers per a pacients sobre temes com ara l’autoembenat, l’autodrenatge, l’exercici o la nutrició; no es tracta de substituir l’assistència mèdica, sinó de complementar-la i aconseguir que el pacient sigui cada dia una persona més informada i autònoma”.
Durant el curs, es tractaran tots els aspectes relacionats amb la prevenció, el diagnòstic, el tractament i les implicacions psicològiques i socials del limfedema. Així mateix, s’hi presentaran innovacions en el material per a l’embenat, un aspecte bàsic, segons Joana Pradas, ja que “és necessari aconseguir embenats més resistents, còmodes i eficaços”. L’Hospital Universitari de Bellvitge és un dels centres que estan investigant l’eficàcia d’alguns d’aquests nous materials.
InfoICS 