L’estudi es va impulsar des de la Unitat de Suport a la Recerca de l’IDIAP Jordi Gol a les Terres de l’Ebre. Es va fer un seguiment d’un total de 553 persones que van patir un primer episodi d’ictus entre l’abril de 2006 i el maig de 2008, amb una mitjana d’edat de 73 anys, sobre una població de referència de 130.649 persones, corresponent a vuit àrees bàsiques de salut de les Terres de l’Ebre. A la fase inicial es va fer un estudi retrospectiu des d’un any abans de patir l’episodi fins a finalitzar la primera fase de seguiment el 31 de març de 2010. Encara avui, se’n fa el seguiment prospectiu i s’ha ampliat amb els nous episodis d’ ictus que han patit els participants.
Es van recollir les dades a través dels registres de la consulta d’atenció primària i de la recerca i localització dels pacients en els registres hospitalaris generals i específics del Codi ictus, entre d’altres. Es recollien tant les variables clíniques, com la discapacitat residual i l’estat vital dels pacients inclosos en l’estudi mitjançant el registre centralitzat de defuncions i a partir de la informació existent en els centres que intervenen en el procés d’atenció als pacients amb ictus (cuidadors a domicili, centres d’aguts i centres de convalescència de llarga durada). Tot aquest seguiment de dades es va encreuà amb les diferents variables analitzades a l’estudi: incidència, mortalitat, anys potencials de vida perduts i supervivència.
Els resultats
En el període d’entre 75 anys-84 anys es concentra la freqüència relativa més elevada de patir un ictus. El nombre de casos és similar entre homes i dones en tots els grups d’edat, però a partir del període de 75 anys-84 anys baixen els casos en els homes mentre que en les dones es mantenen i s’incrementen.
La hipertensió arterial no només representa el factor de risc cardiovascular més prevalent, sinó que també és el que s’associa a més risc relatiu (es multiplica per vuit) de patir un primer episodi d’ictus, seguit per la fibril·lació auricular (es multiplica per sis).
El Codi ictus es va activar en el 32,5% dels casos, intra hospitalàriament en el 77,8%. La fibrinòlisi (que és un tractament aplicable abans de 4h des de l’inici dels símptomes, amb l’objectiu de dissoldre el coàgul que ha ocasionat el problema, atès que l’ictus és una obstrucció del reg sanguini a una zona del cervell) s’associa a més supervivència entre les dones (la incidència de mortalitat en general va ser 8,5/100 persones per any de seguiment; en les dones va ser de 4,2/100 casos per any de seguiment, i en els homes de 13,4/100 casos per any de seguiment) i a un millor pronòstic funcional (menys discapacitat residual).
Després de l’episodi d’ictus, s’observa un increment significatiu en la prevalença dels factors de risc cardiovascular, especialment: hipertensió arterial, fibril·lació auricular i dislipèmia. En el primer any posterior a l’episodi el 41,5% dels pacients presenten algun grau de dependència moderada; i hi ha una pèrdua d’independència mitjana del 27,3% en el valor de l’escala de Barthel (l’escala que valora la capacitat que tenen les persones per desenvolupar autònomament activitats de la vida diària), i que és més significativa entre les dones.
Un 26,6% dels pacients va morir durant el període de seguiment (al llarg dels 4 anys), però la probabilitat de morir va ser superior en el primer any, on es va produir el 59,2% de les morts de tot el període de seguiment.
L’ictus
Anomenem ictus a un trastorn brusc de la circulació cerebral, que altera la funció d’una determinada regió del cervell. Els termes accident cerebrovascular, atac cerebral o, menys freqüentment, apoplexia s’utilitzen com a sinònims del terme ictus.
Representa la quarta causa d’anys de vida perduts per discapacitat. És la causa més important d’invalidesa i la segona causa de demència. A l’Estat espanyol consumeix entre un 4% i un 5% de la despesa sanitària.
El 75% dels ictus afecten pacients de 65 anys o més, i l’OMS preveu un increment del 27% en la seva incidència durant els propers 15 anys a tot el món. De fet, a Catalunya es calcula que cada any es produeixen 15.000 ictus, mentre que a l’Estat espanyol la incidència és de 150 casos per cada 100.000 persones.
L’ictus és un problema de salut que no només afecta la persona que el pateix, sinó que també afecta els seus familiars (atesa la dependència que sovint suposa per al pacient, que necessita recursos d’atenció sanitària amb un cost que s’estima al voltant de 21.500 euros/any).
InfoICS 