L’equip de Cirurgia Digestiva i Trasplantaments del Servei de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron, liderat pel Dr. Javier Bueno, va realitzar la primera intervenció descrita al món per allargar el duodè d’un nen de 7 anys amb un intestí curt extrem. La síndrome de l’intestí curt és una malaltia que consisteix en la pèrdua d’un gran segment de l’intestí prim per catàstrofes intestinals.
Aquests nens i nenes no poden absorbir de forma adequada els aliments i, per aquest motiu, han d’estar connectats de forma permanent a un dispositiu que els va subministrant l’aliment per la vena, per suplir-ne les carències nutricionals. Aquesta nutrició artificial pot generar moltes complicacions, ja siguin hepàtiques, infeccioses, etc., i, a llarg termini, aquests infants acaben sent candidats a un trasplantament intestinal. L’Àlex va ingressar a l’Hospital Maternoinfantil quan tenia un mes de vida amb una torsió de l’intestí prim que li estava tallant el reg sanguini i li provocava una necrosi intestinal. Va requerir fins a 18 intervencions quirúrgiques per anar extirpant les parts de l’intestí que deixaven de funcionar, de manera que va perdre tot l’intestí prim a excepció del duodè i una part del budell gros.
Per aquest motiu, l’Àlex ha estat alimentant-se durant tota la seva vida de forma artificial i era un ferm candidat a requerir un trasplantament intestinal, amb tots els riscos que això comporta. Fins ara, s’havien descrit dues tècniques quirúrgiques d’allargament intestinal; però cap d’elles utilitzava el duodè, atès que es tracta d’un segment de l’intestí difícilment abordable des del punt de vista quirúrgic. D’una banda, amb una vascularizació especial i, de l’altra, amb una estreta relació amb el pàncrees i els conductes biliars, que podrien resultar danyats a conseqüència de la intervenció. Les tècniques clàssiques d’allargament intestinal necessiten per ser realitzades, com a mínim, un segment d’intestí prim que l’Àlex no tenia. A partir d’ara, aquesta nova tècnica és aplicable a pacients amb la síndrome d’intestí curt i complementa la resta de tècniques d’allargament intestinal ja descrites, i això proporciona la possibilitat d’afegir un segment de budell que abans mai s’havia utilitzat. Aquest fet incrementa, encara més, l’absorció d’aliments per part del pacient i disminueix la necessitat de nutrició artificial. Ara caldrà confirmar si amb aquesta nova tècnica un percentatge important de nens amb aquest problema podrà evitar un trasplantament intestinal.
La intervenció es va realitzar el febrer del 2013 i, un any després, l’Àlex, sorprenentment, només amb l’allargament duodenal, ja menjava de forma autònoma, és a dir, era capaç de prescindir de nutrició artificial i no requeria cap dispositiu alimentari “extra” i, per tant, s’havia aconseguit evitar el tan temut trasplantament intestinal. Aquesta pionera intervenció, pendent de ser publicada ben aviat a la prestigiosa revista científica Journal of Pediatric Surgery, s’ha realitzat ja en el nostre centre en 3 pacients pediàtrics i es preveu que se’n puguin beneficiar de l’ordre del 40% dels infants que presenten aquest problema.
La Unitat de Rehabilitació Intestinal de l’Hospital MaternoInfantil Vall d’Hebron està conformada per un equip multidisciplinari de professionals que inclou gastroenteròlegs pediàtrics, nutricionistes, personal d’infermeria, radiòlegs intervencionistes i cirurgians pediàtrics, entre altres. En els darrers 10 anys ha seguit i tractat més de 40 nens amb fallides intestinals de diferents orígens, el 90% dels quals ha aconseguit alimentar-se de forma autònoma. Nou d’aquests pacients s’han sotmès a tècniques d’allargament intestinal, set dels quals fan vida normal.
InfoICS 