La síndrome del pinçament a l’espatlla es produeix quan un o més teixits tous (tendons) que envolten l’articulació de l’espatlla queda pinçat. Això provoca dolor i limitacions en la mobilitat. De fet, el dolor a l’espatlla és força prevalent entre la població. Alguns estudis estimen que un 40% de la població general patirà dolor a l’espatlla en algun moment de la seva vida, i la seva prevalença en població més gran de 75 anys se situa en el 21%.
Aquest dolor provoca nombroses visites a l’atenció primària, i el tractament més habitual sol ser la prescripció d’exercici terapèutic i de medicaments.
L’objectiu de l’estudi ha estat comprovar l’efectivitat de la fibròlisi diacutània¹, una tècnica manual aplicada per fisioterapeutes, per combatre el dolor i recuperar la mobilitat de l’espatlla en pacients afectats per aquesta patologia, tant a curt com a llarg termini. La tècnica es basa a moure els teixits de la zona afectada amb l’ajuda d’instrumental (ganxos metàl·lics) que són diferents en funció de la zona on cal actuar i que permeten delimitar més bé l’àrea afectada.
Es van estudiar 120 pacients, d’entre 31 i 83 anys, que van ser distribuïts en tres grups. A tots els grups se’ls va oferir el tractament protocol·lari, basat en la prescripció d’analgèsics, d’exercicis terapèutics i d’electroteràpia. Al grup d’intervenció se li van oferir, a més, sis sessions de fibròlisi diacutània; al grup de control només se li va oferir el tractament protocol·lari i es van simular sessions de fibròlisi diacutània per al grup de placebo.
Es va mesurar la intensitat del dolor i la capacitat de moviment, a l’inici de la intervenció i al cap de tres mesos de la finalització d’aquesta.
Els resultats, que van ser publicats a la revista Manual Therapy, (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23523255) mostren que en l’avaluació posttractament, el 89% dels participants en el grup d’intervenció manifestava reducció del dolor i augment de la mobilitat, davant del 76 % de participants que els manifestaven en el grup placebo, i del 67% que ho feien en el grup de control. Per tant, el grup que presentà una millora més significativa va ser el dels pacients que van rebre les sis sessions de fibròlisi diacutània.
Per això, segons Martín Barra, fisioterapeuta de l’atenció primària i investigador de l’IDIAP “podem dir que la fibròlisi diacutània com a tècnica afegida al tractament conservador de la síndrome de pinçament subacromial (dolor a l’espatlla) millora la funció i els moviments i és també significativament més satisfactòria per al pacient.”
(¹) De fet, l’Associació Espanyola de Fibròlisi Diacutània la defineix com una intervenció específica instrumental per normalitzar la funció en el sistema musculoesquelètic, després d’un diagnòstic precís, conservant la integritat de la pell.
Els fisioterapeutes a l’atenció primària
Els pacients que es visiten en un servei de rehabilitació d’atenció primària, on seran atesos per fisioterapeutes, provenen de les consultes dels metges de capçalera dels centres d’atenció primària.
Quan arriben al servei de rehabilitació, els visita un metge o metgessa especialista en medicina física i rehabilitació, que és qui prescriu el tractament de fisioteràpia, si el considera convenient. Sense la visita amb aquest especialista en rehabilitació, el pacient no pot iniciar el tractament amb un fisioterapeuta.
En el moment que l’especialista prescriu una teràpia manual, el fisioterapeuta pot utilitzar la tècnica de la fibròlisi diacutània com a tractament, tot i que, com diuen els autors de l’estudi, “cal implementar més aquesta tècnica com a teràpia manual davant el dolor a l’espatlla, ja que funciona molt bé, malgrat no ser gaire coneguda”.
InfoICS 