L’única intervenció mèdica ha aconseguit guarir una persona de la infecció pel VIH és la que es va practicar a Timothy Brown, un pacient de Berlín que va ser sotmès a un trasplantament de cèl·lules mare de medul·la òssia d’un donant que tenia una mutació genètica rara, la qual cosa li confereix resistència natural a la infecció pel VIH. Aquesta mutació està present en l’1% de les persones d’origen europeu, aproximadament. L’estratègia va despertar un gran interès científic, ja que va obrir noves perspectives d’eradicació viral. No obstant això, no és possible generalitzar aquest procediment, perquè és d’alt risc i només està indicat en pacients que tenen VIH i una malaltia hematològica potencialment mortal, com era el cas de Brown.
Molts investigadors de tot el món han intentat, fins ara sense èxit, reproduir aquesta estratègia, així com comprendre els factors d’èxit crucials de la intervenció. La mutació genètica rara del donant, que confereix resistència al VIH, sembla ser el principal factor que en va determinar l’èxit, però hi ha altres passos del procés clínic que també hi van poder haver contribuït.
La millora de l’estratègia per guarir la infecció per VIH
Un consorci europeu d’investigadors codirigit per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i el University Medical Center Utrecht acaben d’iniciar un ambiciós projecte per tractar de millorar les intervencions per curar aquests pacients, amb l’objectiu addicional de comprendre millor la implicació de trasplantament de cèl·lules mare en el control i en l’eradicació de la infecció pel VIH. El projecte s’ha presentat a la comunitat científica al Congrés Nacional de Gesida, que es va celebrar el 26 de novembre a Màlaga.
Aquest equip, codirigit per l’investigador ICREA d’IrsiCaixa Javier Martínez-Picado, va rebre la major dotació econòmica en aquesta ronda de subvencions de l’amfAR Research Consortium on HIV Eradication (ARCHE). El consorci està format per hematòlegs, infectòlegs, viròlegs i immunòlegs amb experiència en el camp del VIH, incloent Gero Hütter, l’oncòleg que va liderar la curació del pacient de Berlín. Experts de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i de l’Hospital Gregorio Marañón, a Espanya, també col·laboraran en aquest projecte. L’Hospital Gregorio Marañón té molta experiència en la realització de trasplantaments de cèl·lules mare en pacients VIH positius de tota Espanya amb càncers relacionats amb la sang.
“Si volem avançar en l’eradicació d’aquesta infecció, hem d’entendre les raons específiques de la curació del VIH en el pacient de Berlín. També volem usar la sang del cordó umbilical com a font de cèl·lules mare, per augmentar les possibilitats de compatibilitat entre els donants i els pacients”, afirma Martínez-Picado.
L’ús de cèl·lules mare de sang del cordó umbilical té un avantatge clar, ja que són molt més compatibles que les extretes de la medul·la òssia. Amb aquest nova estratègia, les possibilitats de trobar un donant que sigui compatible i que, a més, tingui la mutació genètica que confereix resistència natural al VIH, es multiplica per 100.
En paral·lel, també amb suport financer addicional d’amfAR, es crearà un inventari que permeti identificar quines de les 10.000 unitats de sang de cordó disponibles als bancs de sang del nord d’Europa contenen la mutació genètica rara que confereixen resistència al VIH. Això permetrà que aquestes unitats estiguin disponibles immediatament per al trasplantament. A Espanya, com es va anunciar a principis d’aquest mes, l’Organización Nacional de Trasplantes (ONT) lidera un projecte per identificar les cèl·lules mare potencials d’alta qualitat als bancs de sang de cordó espanyols, que podran contribuir a realitzar trasplantaments de cèl·lules mare eficaces.
Ja han començat les intervencions amb pacients
Els investigadors ja han començat a posar en pràctica aquesta estratègia en persones VIH positives que necessiten un trasplantament de cèl·lules mare. Fins ara, els resultats provisionals són encoratjadors. En l’actualitat, l’equip segueix reclutant pacients per participar en l’estudi, i fa una crida a metges, investigadors i ciutadans per trobar possibles candidats a formar part del projecte (el contacte es pot fer a través de l’adreça de correu electrònic epistem@irsicaixa.es).
El consorci durà a terme un estudi exhaustiu i seguirà aquests pacients per recopilar informació completa sobre la quimioteràpia, el procediment del trasplantament, la selecció de donants, la variabilitat i el tractament del VIH, i també està recollint mostres per ser emmagatzemades abans i després del trasplantament. També mesuren la grandària dels reservoris de VIH a Barcelona i a Utrecht, mitjançant la utilització de les tecnologies més avantguardistes disponibles en aquest camp.
Durant el primer any, els experts no planegen interrompre el tractament antiretroviral, ja que l’any passat es va conèixer el cas de dos pacients trasplantats, els anomenats pacients de Boston, que semblaven haver-se curat, i van tenir un rebrot viral després d’estar uns mesos de tractament. Si en algun moment es planteja l’opció d’interrompre el tractament antiretroviral, això es durà a terme amb molta cura i es realitzarà una supervisió exhaustiva a llarg termini.
InfoICS 