La investigadora del VHIO Cristina Cruz, autora de l’estudi.
Un estudi multicèntric en què ha participat com a únic centre espanyol el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) presenta els resultats d’un assaig clínic de fase I en què s’ha fet servir la immunoteràpia contra el càncer de bufeta metastàtic. L’estudi, en el qual ha participat l’oncòloga i investigadora clínica del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO, Cristina Cruz, que s’ha publicat avui a la revista Nature, demostra l’eficàcia d’un tractament d’immunoteràpia per fer disminuir la mida dels tumors metastàtics de bufeta, en què les opcions terapèutiques són escasses i de baixa eficàcia. Aquesta recerca clínica constitueix una gran esperança per a aquest tumor de mal pronòstic.
Els tumors de bufeta són més freqüents en els homes que en les dones. Amb una incidència de 39 casos per 100.000 habitants, arriben a ser el quart tipus de tumor quant a la seva incidència en els homes i el cinquè en la població general. Són tumors molt relacionats amb el consum de tabac i solen tenir mal pronòstic, amb relativament poques opcions terapèutiques, de manera que qualsevol millora en el seu tractament i en la supervivència dels pacients suposa un avenç.
La immunoterapia, un tractament d’ampli espectre
Una recerca prèvia havia detectat que la proteïna PD-L1 es troba en una gran varietat de tumors i facilita que les cèl·lules tumorals s’escapin de la vigilància del sistema immunitari. La idea inicial d’aquest estudi es basava en aquesta troballa i proposa administrar immunoteràpia dirigida a bloquejar la proteïna PD-L1 del tumor, que està present en un 30% dels tumors metastàsics de bufeta, per tal de compensar així aquest intent de les cèl·lules tumorals d’escapolir-se del sistema immunitari. “Aquesta proteïna bloqueja la resposta immunitària del pacient i la inhabilita per lluitar contra les cèl·lules canceroses”, explica la Dra. Cruz. Els resultats d’aquest assaig clínic amb un fàrmac antiPD-L1 confirmen aquesta idea i s’ha comprovat que en administrar inmunoteràpia s’ha restaurat la resposta immunològica dels pacients i ha disminuït la grandària del tumor en un 43% dels pacients tractats que tenien tumors que presentaven la proteïna PD-L1.
Davant d’aquests resultats es va decidir ampliar el grup d’estudi i administrar també el fàrmac inmunoterapèutic a pacients amb càncer de bufeta metastàtic independentment del biomarcador PD-L1. “Els resultats recolzaven el fet que la resposta immunitària es podia manipular per aconseguir una reducció objectiva de la mida del tumor en pacients amb un càncer avançat de bufeta i sense gaires opcions terapèutiques; el pas següent va ser provar el fàrmac independentment de la presència del marcador PD-L1″, exposa la Dra. Cruz. Els resultats van evidenciar que el fàrmac també aconseguia un 11% de respostes en el grup de càncer de bufeta sense expressió de la proteïna PD-L1 (PD-L1-). “La immunoteràpia proporciona una possibilitat de teràpia en els càncers amb poques opcions de tractament com el càncer de bufeta” exposa el Dr. Josep Tabernero, investigador principal d’aquest estudi i director del VHIO, i contínua, “Els assajos clínics en els quals participem ens estan mostrant resultats molt prometedors per apostar pel camp de la immunoteràpia. Cada nou resultat que s’aconsegueix amb aquestes noves estratègies demostra que realment funcionen i consolida la immunoteràpia com una ferma opció terapèutica contra el càncer “.
La immunoteràpia, una opció inesperada
La immunoteràpia es basa a fer servir el propi sistema immunitari dels pacients amb càncer per lluitar contra les cèl·lules canceroses. En els últims anys, la immunoteràpia havia mostrat la seva eficàcia en el melanoma metastàsic. Després es va trobar, de forma menys esperada, que era eficaç en alguns tumors de pulmó i ronyó, cosa que va animar la comunitat científica a seguir buscant respostes en altres tumors. Ara, aquesta recerca ha demostrat la seva utilitat també en el càncer de bufeta metastàtic i obre així la porta a un augment d’opcions i estratègies terapèutiques.
Després d’aquests resultats s’ha dissenyat un assaig de fase III que s’iniciarà properament a diversos hospitals de l’Estat espanyol.
Els centres participants són The Angeles Clinic and Research Institute; Pinnacle Oncology/Hematology; Carolina BioOncology Institute; Vanderbilt-Ingram Cancer Center; Institut Gustave Roussy; Comprehensive Cancer Centers of Nevada; Sarah Cannon Research Institute; Virginia Oncology Associates; New York Oncology Hematology, P.C.; Dana-Farber/Brigham and Women’s Cancer Center, Harvard Medical School; Beth Israel Deaconess Medical Center; Massachusetts General Hospital; Institut Claudius Regaud; Yale Cancer Center; St. Barts Hospital and The London NHS Trust; Vall d’Hebron Institute of Oncology; Centre Léon-Bérard; Moffitt Cancer Center; Stanford University Cancer Institute; Johns Hopkins University School of Medicine.
InfoICS 