Entre el 10% i el 30% de la població major de 75 anys és fràgil

Una infermera pren la tensió a una dona gran al CAP Pubilla Casas

Una infermera pren la tensió a una dona gran al CAP Pubilla Casas, d’Esplugues de Llobregat.

La dificultat en la mobilitat, la polimedicació i la falta de funcionalitat per desenvolupar les activitats de la vida diària són tres factors predictius de fragilitat.

Del total de la mostra de l’estudi, més de la meitat, un 55%, té tres dimensions de cribratge de la fragilitat afectades. Les més habituals són la polimedicació, l’aspecte afectiu i la incontinència.

Tenir tres dimensions afectades incrementa 2,2 vegades el risc de perdre autonomia o de morir.

Dur a terme actuacions per millorar la mobilitat, la capacitat funcional l’abordatge de la comorbiditat (i la polimedicació que comporta) ajudaria a mantenir l’autonomia de les persones grans.

Els autors consideren que és important tenir en compte el risc social que pateix el pacient, per evitarhaver d’ingressar-lo a una institució.

L’objectiu de l’estudi va ser desenvolupar un instrument per a la detecció d’ancians fràgils a l’atenció primària.

De fet, la majoria de models de predicció de risc de fragilitat tenen poca capacitat predictiva; això, juntament amb el fet que l’atenció primària (AP), pel seu paper de porta d’entrada al sistema sanitari i pel seguiment dels pacients al llarg dels anys, constitueix el nivell assistencial ideal per a la detecció precoç d’ancians fràgils, va portar els autors a voler desenvolupar aquesta eina de detecció de la fragilitat a les consultes d’AP.

El Dr. Francesc Orfila, investigador de l’IDIAP i investigador principal del projecte, recorda que “el cribratge de la fragilitat, com a mesura per avaluar riscos, condueix a una millor presa de decisions dels professionals de la salut i a una millor qualitat de vida de les persones. Per tant, un enfocament preventiu reduiria l’ús dels serveis delshospitals d’aguts i els ingressos a institucions, i milloraria alhora la gestió de les malalties cròniques”.

L’estudi

El projecte va consistir a dissenyar un cribratge de fragilitat que es pogués utilitzar en pacients majors de 70 anys a l’AP i a realitzar un procés de validació d’aquesta eina que permetés comprovar, al cap de set anys, de seguiment, quin percentatge de pacients havia mort, quin percentatge havia ingressat en una residència, quantshavien entrat a un programa d’atenció domiciliària i quants seguien vivint a casa seva.

L’instrument de cribratge el van dissenyar professionals d’infermeria i de medicina a les consultes. Es tractavad’avaluar, en poc més de vuit minuts de visita, les dimensions següents: visió, audició, capacitat cognitiva, situació afectiva, incontinència, funcionalitat en l’activitat de la vida diària, caigudes, ingressos hospitalaris,suport social, polimedicació, nutrició i salut percebuda.

El punt de tall per considerar el cribratge com a positiu en la detecció de la fragilitat va ser tenir tresdimensions afectades.

Resultats

El 56% de la mostra, uns 700 pacients, eren dones amb una mitjana d’edat de 76,7 anys. El 55% dels subjectesestudiats tenia tres o més dimensions del cribratge de fragilitat afectades.

Al cap de set anys de seguiment, el 36,6% de la mostra va haver de ser institucionalitzat, d’entrar a unprograma d’atenció domiciliària o bé va morir. El 63,4 % restant va seguir vivint a casa seva.

Conclusions

L’estudi conclou , d’una banda, que les dimensions més determinants per haver d’ingressar en una residència són la falta de mobilitat, la comorbiditat i el risc social; i de l’altra, que les dimensions que recomanen que el pacient s’inclogui en programes d’atenció domiciliària són: la falta de mobilitat i de funcionalitat perdesenvolupar les activitats instrumentals de la vida diària. Finalment, les més predictives de mortalitat eren la falta de funcionalitat per fer les activitats de la vida diària, bàsiques i instrumentals, i la polimedicació.

Per als autors de l’estudi, “l’instrument dissenyat va resultar d’aplicació senzilla i, per tant, un cribratge ràpid de fer a la consulta d’atenció primària, que ha demostrat ser útil per preveure esdeveniments negatius de fragilitat. Per això, aplicar-lo permetria dissenyar actuacionspreventives”.

El mateix Dr. Orfila destaca que “l’estudi ens ha permès detectar que amb actuacions preventives (com ara revisar la medicació dels pacients, realitzar exercici físic, cuidar la nutrició i disposar d’una bona xarxa social de suport) aplicades als pacients, ajudaríem a mantenir la sevaautonomia, perquè milloraríem la mobilitat, la capacitat funcional i disminuiríem la polimedicació que prenen”.

fragilitat_definitiva_ics_seguiment

Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.