La proteïna, LKB1, pot ser un factor pronòstic del risc de tenir càncer de pell. Els baixos nivells d’aquesta proteïna afavoreixen l’acumulació de cèl·lules mutades i el desenvolupament de tumors.
Investigadors del grup de Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderats pel Dr. Juan Ángel Recio, han descobert que la proteïna LKB1 és essencial per iniciar el procés de reparació de l’ADN danyat per la radiació ultraviolada. La troballa, publicada a Plos Genetics, permetrà l’ús d’aquesta proteïna com a factor de risc a patir càncer de pell.
La radiació ultraviolada, primera causa del càncer de pell i del seu envelliment prematur, causa alteracions en el material genètic de les cèl·lules (gens mutats), que si no són reparats eficientment poden resultar en el desenvolupament d’un càncer. De fet, alguns estudis demostren que els individus exposats al sol durant la infància tenen més probabilitats de patir melanoma a partir dels 50 anys. D’aquesta manera, per poder desxifrar els mecanismes que condueixen a la creació dels tumors de la pell, és necessari entendre les bases moleculars de la resposta cel·lular al dany en l’ADN causat per la radiació solar.
L’objectiu de l’estudi del VHIR era determinar les possibles causes que contribueixen a que la radiació solar provoqui l’aparició de tumors de pell. En particular, volien conèixer com participa en aquests processos LKB1, una proteïna mutada en tumors humans. Per portar a la pràctica l’estudi, l’equip del VHIR va desactivar en un grup de ratolins una de les dues còpies de la proteïna LKB1. Els investigadors van sotmetre una sola dosi fisiològica de radiació ultraviolada a ratolins recent nats, equivalent a la que pot patir un nen sense protecció exposat al sol en ple estiu durant tres hores.
Els resultats, assegura el Dr. Recio, han estat sorprenents, ja que els animals van desenvolupar càncer de pell cinc mesos abans del que s’esperava. “Els ratolins en els que es va inactivar la proteïna van desenvolupar en tan sols un mes un tipus de tumor associat al dany crònic per radiació solar, que és el que acostumen a presentar agricultors, pescadors o persones que han estat exposades al sol durant molt de temps”, afirma l’investigador del VHIR. En concret, els ratolins transgènics als que li van treure una còpia de LKB1 van desenvolupar un carcinoma de cèl·lules escamoses de la pell associat a un defecte de la reparació de l’ADN danyat. Aquestes dades han estat corroborades en dos models animals addicionals de melanoma que es faran públics en breu.
Els investigadors no només han descobert que LKB1 juga un paper essencial com a sensor de la reparació del dany, sinó que també les cèl·lules amb l’ADN danyat són més resistents a la mort cel·lular. “En no poder LKB1 desenvolupar la seva funció, s’afavoreix l’acumulació de cèl·lules mutades i el desenvolupament de tumors”, indica l’autor principal de l’estudi.
Després d’estudiar la funció de la proteïna en els models animals, els investigadors van recollir mostres de pacients amb càncer de pell. Van detectar que en la meitat dels casos els tumors mostraven poca o cap expressió de LKB1 en totes les fases de la malaltia, però especialment en àrees de la pell exposades al sol, com la front i el nas. Segons el Dr. Recio, aquest descobriment suggereix que “la pèrdua d’expressió de la proteïna és precoç i que molt probablement contribueix aldesenvolupament del càncer induït per la radiació ultraviolada”.
El següent pas de l’equip serà avaluar l’ús de LKB1 com a factor pronòstic al risc de tenir càncer de pell a causa de la radiació solar, i posaran especial atenció a les famílies amb historial d’aquesta malaltia. També estan investigant els diferents factors capaços d’alterar l’expressió de LKB1, que fins ara són desconeguts.
InfoICS 