Vesícules extracel·lulars. O exosomes. Són dos termes que fan referència a una mena de microcontenidors cel·lulars que es van definir per primer cop als anys 80, pensant que eren simplement petits cúmuls de material de rebuig que les cèl·lules expulsaven. Amb un diàmetre aproximat de 100 nanòmetres (una deumil·lèsima part d’un mil·límetre) de mitjana, avui es tenen molt més en compte que al segle passat perquè s’ha començat a constatar que són unes missatgeres excel·lents que les cèl·lules utilitzen per comunicar-se entre elles i fins i tot per traslladar-se característiques que poden ser patològiques o tot el contrari. Sobre les vesícules extracel·lulars, i sobre el seu protagonisme en la medicina del futur, es parlarà els propers 9 i 10 d’octubre en un simposi a Tarragona.
La trobada la promou el Grupo Español de Investigación en Vesículas Extracelulares (GEIVEX), que va néixer l’any 2012 com a primer grup estatal d’investigadors interessats en la qüestió. Dos dels científics que formen part del grup, els pertanyents a l’Institut Germans Trias i a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), han estat en aquest cas els responsables d’organitzar la segona edició del simposi. Hi assistiran prop de cent experts de diferents països europeus per actualitzar els seus coneixements. Entre totes les ponències destaca la de la dra. Clotilde Théry, de l’Institut Curie de París, experta mundial en el camp dels exosomes i secretària general de la ISEV (International Society for Extracellular Vesicles).
Gran potencial diagnòstic i terapèutic
En els últims anys s’ha comprovat que les vesícules extracel·lulars contenen informació molt valuosa procedent de les cèl·lules que les han generat i segregat: proteïnes, greixos i elements genètics. Aquesta informació, gràcies als exosomes, es transmet d’unes cèl·lules a altres. Això, sumat al fet que poden detectar-se en fluids biològics tan accessibles com la saliva, la sang o l’orina, atorga a les vesícules extracel·lulars un gran potencial per al diagnòstic de malalties que avui en dia requereixen tècniques molt més invasives. D’altra banda, l’estudi dels exosomes, que tenen una mida nanomètrica, ha de permetre conèixer millor els mecanismes de funcionament i generació de determinades malalties, i utilitzar-los com a vehicles d’alliberament de substàncies bioactives, com per exemple fàrmacs, per dur a terme teràpies dirigides.
“Hi ha múltiples evidències científiques que demostren que les vesícules influeixen en la regulació del sistema immunològic, en el desenvolupament i la progressió del càncer, en les malalties cardiovasculars, fins i tot en les relacions entre patògens i hostes”, explica Francesc E. Borràs, investigador de l’Institut Germans Trias i un dels dos organitzadors del simposi. L’altre organitzador és Hernando A. del Portillo, investigador ICREA d’ISGlobal, que explica que “tot plegat fa a les vesícules molt atractives per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques”. Tots dos han creat, a més, la primera spin-off estatal per a la valorització i el desenvolupament de productes basats en exosomes, anomenada Innovex Therapeutics SL, i que treballa des dels laboratoris de l’Institut Germans Trias a Badalona.
InfoICS 