El vincle entre humans i gossos és fort i antic. Gossos i persones compartim molts aspectes de la vida. La relació entre ambdues espècies ha estat estudiada per psicòlegs, antropòlegs, etòlegs i també per genètics i biòlegs moleculars. En aquest sentit, els gossos són un gran model per entendre les causes de les malalties humanes, especialment el càncer.
A diferència d’altres mamífers utilitzats en recerca, els gossos desenvolupen càncer espontàniament com passa amb els humans i és la causa més freqüent de mort en aquesta espècie. Des de fa anys coneixem el genoma del gos, però encara no ec coneixen els mecanismes que permeten controlar i regular aquest genoma, que és el que es coneix amb el nom d’epigenoma.
Aquesta setmana l’equip dirigit per Manel Esteller, director del Programa d’epigenètica i biologia del càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), professor de genètica de la Universitat de Barcelona i investigador ICREA, ha caracteritzat l’epigenoma del gos i ha traslladat els resultats al càncer humà per entendre els canvis d’aspecte que pateixen els tumors. La troballa es publica aquesta setmana a la revista Cancer Research.
“Hem caracteritzat l’epigenoma a nivell de cada nucleòtid de l’ADN, de cèl·lules procedents de l’espècie cocker spaniel. En aquestes cèl·lules canines hem induït un canvi morfològic similar al que succeeix en la progressió del càncer i hem vist que apareixen alteracions importants en la modulació dels gens, les anomenades lesions epigenètiques”, comenta Esteller.
“El més interessant és que quan hem mirat els mateixos gens de gos en càncer de mama humà, les aberracions epigenètiques succeeixen en les mateixes regions de l’ADN. Les dades indiquen l’existència de mecanismes epigenètics comuns en ambdues espècies que han estat conservats evolutivament per canviar la forma i la consistència de les nostres cèl·lules i teixits”, conclou l’investigador.
Els resultats de l’estudi suggereixen que actuar farmacològicament sobre aquestes alteracions epigenètiques podria ser útil per frenar la progressió de la malaltia.
Referència de l’article
Carmona FJ, Davalos V, Vidal I, Gomez A, Heyn H, Hashimoto I, Vizoso M, Martinez-Cardus A, Sayols S, Ferreira H, Sanchez-Mut J, Moran S, Margeli M, Castella I, Berdasco M, Stefansson OA, Eyfjord JE, Gonzalez-Suarez I, Dopazo J, Orozco M, Gut I, Esteller M. A Comprehensive DNA Methylation Profile of Epithelial-to-Mesenchymal Transition. Cancer Research, 2014
InfoICS 