Els cors mecànics esdevenen una realitat per al tractament de la insuficiència cardíaca

Cor mecànic

Cor mecànic

L’Hospital Universitari de Bellvitge, centre de referència estatal en tractaments cardíacs d’alta complexitat, ha implantat amb èxit més de 140 assistències ventriculars mecàniques, 25 d’aquestes realitzades durant el darrer any.

La supervivència del total mundial de malalts amb cors artificials se situa en el 80% durant el primer any i el 70% dos anys després de la intervenció.

La reducció de les donacions de cor a Espanya a causa de la baixada dels accidents de trànsit fa necessària la consolidació d’aquests dispositius.

Un dels objectius més importants de la medicina actual és poder substituir per complet la funció del cor. Actualment, es disposa d’assistències ventriculars d’última generació totalment transportables, tambéanomenades ‘cors mecànics’, que serveixen com a pont per al trasplantament cardíac. Tenen una durabilitat tan alta que es poden convertir en una alternativa al trasplantament en pacients ancians amb insuficiència cardíaca molt avançada que no responen als tractaments convencionals. En aquest sentit, l’Hospital Universitari de Bellvitge, un dels referents estatals en aquests dispositius, ha implantat més de 140 assistències mecàniques com a pont per a un trasplantament, 25 d’aquestes realitzades en el darrer any, i dues assistències ventriculars de llarga durada (model Incor).

“Aquestes dades són molt alentidores ara que a Espanya s’estan reduint les donacions de cor i es necessita una alternativa per al tractament de la insuficiència cardíaca”, explica el Dr. Nicolás Manito, cap de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac de l’Hospital Universitari de Bellvitge. El nombre de donants de cor òptims s’ha estancat a la baixa en els darrers anys a causa, principalment, de la reducció dels accidents de trànsit. Així, des del 2006, més de 10.000 malalts s’han beneficiat d’aquests dispositius a nivell mundial, amb una supervivència del 80% durant el primer any i del 70% dos anys després de la intervenció, segons dades facilitades per The Interagency Registry for Mechanically Assisted Circulatory Support.

La insuficiència cardíaca afecta ja un 1-2% de la població espanyola, un 10% en majors de 70 anys, i és una malaltia que any rere any augmenta la seva prevalença. “El futur del tractament de la insuficiència cardíaca avançada passa per l’augment en l’ús de corsmecànics. Fins al punt que el trasplantament acabarà quedant com una opció molt secundària”, afirma el Dr. Manito. Els cors mecànics ja són rutinaris en països com els Estats Units o Alemanya, i els seus resultats i expectativa de vida són similars als dels trasplantaments convencionals. Mentre que als Estats Units es van implantar l’any passat més de mil assistències mecàniques de llarga durada, a Espanya fins ara només hi ha hagut una desena de casos, sobretot en pacients en els quals el trasplantament estava contraindicat. “Si fins el moment s’han desenvolupat menys en el nostre país ha estat només pels alts índexs de donacions registrats”, afegeix.

Les assistències ventriculars de llarga durada són bombes centrífugues o axials que donen un flux continu de sang i substitueixen de forma parcial o total la funció del ventricle esquerre del cor, tot portant sang del ventricle esquerre a la artèria aorta. Perquè aquesta bomba funcioni, es precisa d’energia elèctrica que s’aconsegueix mitjançant un cable que surt de l’abdomen del pacient i es connecta a unes bateries recarregables, cosa que permet al pacient ser autònom i poder gaudir d’una bona qualitat de vida en el seu domicili.

“Des de fa 20 anys la tecnologia dels dispositius d’assistència ventricular, els anoments ‘cors artificials’, ha experimentat grans avenços en temes de durabilitat d’energia i biocompatibilitat amb la sang del malalt. Ara, aquests són més fiables i s’han disminuït les complicacions de trombosi”, assegura el Dr. Albert Miralles, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge. A més, s’ha aconseguit reduir la grandària del sistema de control i de les bateries externes per tal de facilitar la mobilitat del pacient i la seva vida diària, així com augmentar el temps de funcionament.

Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.